Resultats de la cerca

Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau 2 879 m alt, rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival…

En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita al deganat de…

El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria…

El lloc de Venante és esmentat ja l’any 1015, en què el vescomte Ató de Pallars donà a Santa Maria de la Seu I metro de vi que rebia en aquesta vila En l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, de l’any 1146, consta que els habitants de Bennet havien de lliurar-li, anualment, mig modi de blat En la visita realitzada, entre els anys 1314 i 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, Sant Lliser de Benante hi figura com a església parroquial Sembla que a la fi del segle XV ja no gaudia d’aquesta categoria, sinó que era vinculada…

El primer esment concret de la vila de Cassibrós data de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, a la qual els habitants de la població havien d’ajudar amb mig modi de blat a l’any De jurisdicció del lloc, antigament dels comtes de Pallars, va ser a la fi de les senyories dels ducs de Medinaceli, com a hereus dels ducs de Cardona En la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies parroquials del deganat de Cardós, l’any 1314, hi consta l’església de Sant Andreu de Calcibrós Tanmateix, a la fi del segle XV o principi del XVI,…