Resultats de la cerca

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys…

Inicià la carrera de piano, però després s’inclinà pel cant, que estudià amb JH Hutchinson i R Henderson La seva trajectòria com a cantant començà amb el Bach Choir de Londres i en alguns recitals, fins que el 1946 debutà al Festival de Glyndebourne en l’estrena de The Rape of Lucretia , de B Britten Un any després, interpretà al mateix escenari el seu altre paper operístic l’Orfeu de l’òpera de ChW Gluck Orfeo ed Euridice , que després presentà al Covent Garden de Londres 1953, poc abans de contreure el càncer que posà fi prematurament a la seva vida Es destacà en el terreny del lied i l’…

Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un…

El que diferencia el cicle de la suite és la presència constant d’una idea literària o poètica D’aquí que el terme s’apliqui especialment a un conjunt de cançons que, unides per un mateix argument poètic i un mateix alè -per dir-ho així- musical, formen un tot Associat sobretot al lied alemany romàntic Winterreise , ’Viatge d’hivern', de F Schubert Myrthen , de R Schumann Vier ernste Gesänge , ’Quatre cançons serioses', de J Brahms etc o postromàntic Kindertotenlieder , ’Cançons funebres per als nens morts', de G Mahler Mörikelieder , ’Cançons d’E Mörike', de H Wolf Vier letzte Lieder , ’…

Alumna de Johannes Ress, feu el seu debut a Hamburg el 1895 com a Mignon a l’òpera del mateix títol d’A Thomas Del 1896 al 1899 cantà a Frankfurt i el 1899 fou sollicitada per G Mahler per a tornar a representar el paper de Mignon a Viena Des de llavors s’establí a la capital austríaca Tot i interpretar papers lírics, com ara el de Tosca o el de Sigliende, la fama li arribà gràcies al seu repertori de soprano de coloratura Així, fou Zerbinetta d’ Ariadne auf Naxos de R Strauss el 1916 amb motiu de l’estrena de l’òpera Actuà per tot el món i es presentà a París, Londres i els…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Londres per ampliar la seva formació El 1960 debutà amb un concert a la capital britànica i el 1965 es presentà al Covent Garden amb The Rape of Lucretia , de B Britten Posteriorment s’incorporà a la companyia d’aquest teatre londinenc Interpretà amb gran èxit el paper d’Octavian El cavaller de la rosa a Chicago 1972, paper que repetí al Metropolitan de Nova York 1973 i a l’Òpera de París 1976, abans d’enregistrar-lo sota la direcció de G Solti El 1974 actuà al Festival de Bayreuth, on tornà en temporades…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i després els prosseguí a Siena i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1980 fou convidat per S Ozawa al Festival de Tanglewood Massachusetts, en el qual dirigí l’Orquestra Simfònica de Boston Entre el 1987 i el 1991 estigué al capdavant de l’Orquestra Solistes de Catalunya en els cicles Mozartiana del Palau de la Música Catalana El 1990 dirigí el Rèquiem de WA Mozart al Machu-Picchu, amb 400 veus i 200 músics Collaborador habitual en el Festival Internacional de Música Castell de Peralada, on el 1987 presentà l’…

Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica dodecatònica Aquest…

Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres llenguatges…

Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’…