Resultats de la cerca

Exiliat a Cuba després de la guerra civil de 1936-39, fou professor de literatura a Santiago Escriví, en castellà, poesia Espejos, 1920, novella Sin velas, desvelada , 1927 Puerto de sombra , 1928 Agor sin fin , 1930 i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano 1935 Són especialment importants la seva Historia de la literatura española 1932 i, sobretot, Literatura española contemporánea 1952

El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de…

El conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, reobre la delegació del govern de la Generalitat als Estats Units, amb seu a Washington Juntament amb les d’Alemanya Berlín, la Gran Bretanya i Irlanda Londres, Itàlia Roma, Suïssa Ginebra i França París són les primeres delegacions la represa de les quals, en acabar l’aplicació de l’ article 155 , va ser aprovada pel decret del 26 de juny de 2018

És, en realitat, una noia raptada a Itàlia —país evocat en el lied Kennst du das Land wo die Zitronen blühn ‘Coneixes el país dels llimoners en flor', musicat per Beethoven, Schubert i Wolf, i traduït al català per Joan Maragall— pels zíngars i rescatada per Meister Basant-se en la seva història, A Thomas compongué una òpera homònima, amb llibret de M Carré i J Barbier 1866 fou estrenada a Barcelona el 1875

El 1905 installà el seu estudi a la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia Fou guardonat amb les medalles d’or de l’Exposició Aragonesa 1886, les Exposicions Universals de Barcelona 1888 i de París 1889 Mantingué una estreta relació amb Joan Maragall, del qual feu diversos retrats Feu també una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888 El seu net és el dissenyador industrial  Rafael Marquina i Audouard

Formada a l’Institut Maragall, fou una de les pioneres de la gimnàstica rítmica a Catalunya Formà part de la selecció estatal i aconseguí la medalla de bronze de conjunts en concurs complet al Campionat del Món 1975 L’any següent aconseguí la medalla de plata de conjunts al Torneig Internacional d’Alemanya Fou entrenadora de gimnastes com Marta Cantón i jutge internacional És professora de l’INEFC de Barcelona des dels primers anys de la dècada de 1980

Deixeble d’FHiller a Colònia, Wagner el féu ajudant seu per posar en escena Parsifal 1882 En 1885-87 fou catedràtic de teoria musical al conservatori del Liceu de Barcelona Com a entreteniment, posà música a un text traduït al català per Maragall amb el títol Ton i Guida de la seva cunyada AWette basat en un conte infantil en resultà l’òpera Hänsel und Gretel 1893 Escriví altres òperes, en un estil influït per Wagner

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

De família de fusters S'inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i evolucionà cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Brâncuşi, però de religiosa espiritualitat És autor d’algunes escultures monumentals, entre les quals destaquen l’homenatge a Joan Maragall i la figura de sant Pere, a Argentona Participà també en la decoració de Montserrat Estudiós de les arts populars i, especialment, de la ceràmica, tingué un paper decisiu en la fundació del Museu del Càntir d’Argentona, el 1975

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Va ser un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía” i exercí de crític d’art a La Vanguardia Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà diversos llibres en castellà durant els anys quaranta i cinquanta També hi traduí alguns textos representatius de la literatura catalana, com Memorias 1957 de Josep Maria de Sagarra i, amb Diego Navarro, una Antologia poética 1946 de Joan Maragall