Resultats de la cerca

Fou comptable a Amsterdam A partir de l’any 1831 es dedicà plenament a la poesia Escriví balades romàntiques Gedichte , ‘Poemes’, 1838, i després s’orientà cap a la poesia de caràcter polític Mein Glaubensbekenntnis , ‘La meva professió de fe’, 1844 A causa de la seva actitud revolucionària s’exilià fins el 1848, que collaborà amb Marx al Neue Rheinische Zeitung de Colònia El 1849, expulsat de Colònia, publicà els seus Neuere politische und soziale Gedichte ‘Nous poemes polítics i socials’

Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874

Un equip d’investigadors italians detecta per primer cop l’existència d’aigua líquida a Mart a partir de dades obtingudes pel radar MARSIS, de la missió Marx Express, de l’Agència Espacial Europea ESA Es tracta d’una mena de llac d’uns 20 km de diàmetre i unes desenes de centímetres de fondària sota la superfície glaçada del pol sud del planteta El gran nombre de sals que conté fan possible l’estat líquid de l’aigua malgrat les baixes temperatures, molt inferiors als 0ºC

El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

Deixeble de Jevons, pertangué a l’escola marginalista marginalisme Home d’una àmplia cultura, fou influït per Comte i Henry George Ministre unitarià, abandonà la carrera eclesiàstica i es dedicà totalment a l’economia Autor de diferents escrits, els més importants són An Essay on the Co-ordination of the Laws of Distribution 1894, la seva obra més original, i The Common Sense of Political Economy 1910 L’estructura general del seu sistema és la de Jevons, i fou un dels primers economistes que atacaren Marx des del marginalisme

Hegel identificà la fi de la història amb la victòria de Napoleó a Jena, cosa que segons ell comportava el triomf definitiu dels ideals de la Revolució Francesa El concepte, present també en la filosofia de K Marx, fou actualitzat per Kojève a la fi de la Segona Guerra Mundial, el qual lassimilà a l' american way of life Fukuyama l’ha reactualitzat després de l’esfondrament dels règims comunistes, fet que ell interpreta com la mort de l’única ideologia capaç de fornir uns principis oposats als de la democràcia liberal

Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977…

D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol

Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts