Resultats de la cerca

Rondó-sonata © Fototecacat/ Jesús Alises El rondó-sonata presenta, d’una banda, característiques pròpies del rondó, com ara l’alternança entre una tornada i diferents episodis A-B-A-C-A-B-A i, de l’altra, la disposició tripartida exposició-desenvolupament-reexposició, característica de la forma sonata En el quadre adjunt es pot apreciar com es combinen els dos models d’aquesta forma híbrida, que fou característica dels moviments finals de la sonata, del quartet o del concert clàssics vegeu més avall i romàntics F Schubert Allegro de la Sonata per a piano , D 958, IV mov F Mendelssohn Allegro…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas…

És propi del Pallars i la Ribagorça, i al Pont de Suert s'hi celebra una fira

Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa de moltó…

De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…

Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…

Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…

El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’…

El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al…