Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Esglésies del Maresme anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de Caldes Calella Sant Quirze de…
Castell de Cabestany (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del castell de Belltall La vídua de Pere Arnau, Arsenda, llegà el…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Història
Dignatari i poeta.
Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França tanmateix, li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I pel…
,
Castell de Pavia (Talavera)
Art romànic
El petit nucli de Pavia, situat uns 3 km al nord de Talavera, s’emplaça sobre un esperó que domina la vall de l’Ondara per ponent Tot i que l’indret de Pavia fou conquerit vers mitjan segle XI, del seu antic castell han arribat a l’actualitat escasses notícies documentals d’època medieval, i totes ja tardanes Consta que l’any 1243, en el testament atorgat per Serè de Montpalau, aquest personatge destinava el castell de Pavia per hipoteca dels diners que encara acreditava del dot de la seva filla Gueraula Posteriorment a aquesta data, la documentació referent al castell de Pavia…
Castell Sesparsa (Sales de Llierca)
Art romànic
Damunt les roques que hi ha a la península allargada que es forma entre el riu Llierca i la riera de Sant Aniol d’Aguja, prop de llur confluència, en un indret força espadat —d’aquí podria venir el nom—, sembla que hi havia hagut un castell o una casa forta, del qual, segons Els castells catalans , només resta un mur fet amb pedres sense treballar Amb tot, si les restes que se n’han conservat són escasses, les notícies documentals que han arribat fins a nosaltres també són molt reduïdes Cap a mitjan segle XIII, apareix segurament documentat per primer cop aquest castell Arran d’un litigi…
Fèlix Escalas i Chamení

Fèlix Escalas i Chamení
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Literatura catalana
Dret marítim
Periodisme
Polític, home de finances i escriptor.
Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol S’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista Més endavant fou…
,
Sant Iscle de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al límit amb el Vallès Oriental..
Situació i presentació Dins la comarca, limita amb els municipis d’Arenys de Munt W, Canet de Mar S i Sant Cebrià de Vallalta E El territori és molt muntanyós i apareix trencat per nombroses valls solcades per torrents torrent de l’Oradella, al límit amb Arenys de Munt, de Sant Iscle, de Can Palau i altres valls subsidiàries, alimentades per l’aigua de les abundants fonts que hi ha esparses pel terme Els punts més alts de la serra de Montnegre són, de ponent a llevant, el turó d’en Vives o Montnegre de Ponent 759 m, el Turó Gros 757 m, ambdós separats pel coll de Basses, i el Montnegre de…
Ribera d’Ondara
Sant Antolí i Vilanova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Ribera d’Ondara, de 54,47 km 2 , s’estén pel sector sud-oriental de la comarca Va ser creat el 1972 per la fusió dels antics municipis de Sant Antolí i Vilanova que l’any 1937, i fins el 1939, canvià el nom pel de Vilanova de Segarra i de Sant Pere dels Arquells Limita amb els termes municipals de Cervera W i N, Estaràs N, Sant Guim de Freixenet E, Montmaneu de l’Anoia, al SE, Talavera SE i S, i Montoliu de Segarra SW i W El municipi té un enclavament Montfar entre els termes de Talavera i Montmaneu, i un altre Gramuntell entre Cervera, Granyena de…
Vallmoll
Vista de Vallmoll amb les ruïnes del castell i l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Rourell i la Masó W, separats pel Francolí, Valls W i N, Puigpelat i Nulles E, dins l’Alt Camp, i amb els de la Secuita i els Garidells S, al Tarragonès Es troba al sector meridional del terme, al límit amb el Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí frontera occidental del terme, vers el qual corren les aigües del torrent de Vallmoll o de la Fonollosa, el qual, en travessar el seu territori, s’encaixa en el sòl fins a assolir les capes aqüíferes i convertir-se en rierol La vila de Vallmoll, cap de municipi, i l’urbanització Vallmoll…
Castell de Vallmoll
Art romànic
El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d’aquests passà als Montcada El primer esment del lloc de Vallmoll és de l’any 1153, en què Guillem IV de Castellvell concedí el mas de Malgraneda, en el terme de Vallmoll, com també certs drets sobre els molins de Xet L’any 1176 Guillem V de Castellvell, senyor del lloc, en testar, llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l’orde del Temple, des de la terra de Ponç de Fonollar fins al riu Francolí L’orde del Temple retindria aquesta dominicatura fins que no se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina