Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Centre de Documentació Musical de Catalunya
Música
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya el 1983 amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.
Installat al Jardí dels Tarongers de Pedralbes, antiga residència del mecenes musical Josep Bartomeu i Granell , té una biblioteca amb més de 12000 volums i una notable collecció de partitures originals, entre d’altres, d’E Granados, E Morera, els germans Lamote de Grignon, J Altisent, J Comellas, etc, així com un arxiu fotogràfic i de publicacions periòdiques N'han estat directors Montserrat Albet fins el 1993 i, fins el 2000, Salvador Pueyo Des d’aquest any ocupà el càrrec Núria Portell Després de ser clausurat, els seus fons passaren a la Biblioteca de Catalunya 2005
Santa Maria de Fonolleres (Granyanella)
Art romànic
Aquest temple estava inclòs històricament dins el terme del castell de Fonolleres, situat a prop seu Fou sufragània tradicional de Sant Pere de la Curullada Tot i que és molt possible que ja existís des dels segles XI o XII, aquesta església no és coneguda fins a la visita pastoral que hi féu Nicolau de Pedralbes, emissari del bisbe de Vic, el 1428 En aquest moment l’església tenia un benefici fundat per Guerau Satorre, ja difunt L’edifici actual, al petit poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, potser conserva encara alguns vestigis d’època romànica
Ignasi Alborch Simó

Ignasi Alborch Simó
Arxiu I. Alborch
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Al final dels anys noranta debutà amb el Reial Club de Polo de Barcelona jugant en la posició de defensa Posteriorment estigué tres temporades al Club an der Alster alemany 2004-07, tornà al RC de Polo l’any següent 2007-08 i a partir de la temporada 2008-09 jugà a primera divisió al Pedralbes Hockey Club Amb el RC de Polo guanyà la Lliga espanyola en tres ocasions 2002, 2003, 2008, la Copa del Rei 2003 i la Copa d’Europa 2004 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat Europeu sub-21 2002, guanyà la Champions Trophy 2004 i el Campionat d’Europa 2005
Sant Pere Màrtir
Ermita
Antiga ermita del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), al límit amb els de Barcelona i de Sant Just Desvern.
Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir , fou alçada al s XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses de la qual resta la font del Lleó El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars ja el 1652 el mariscal La Motte hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56 Abandonada també, hi han estat…
Jaume Llongueras i Badia
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Germà del músic Joan Llongueras Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També …
Copa Harmon
Golf
Torneig de golf organitzat pel Golf de Pedralbes de Barcelona durant les dècades de 1920 i 1930.
Fou una competició pionera, considerada el primer gran trofeu de club de la història del golf català Entre els seus guanyadors figuren Claudi Güell, vencedor en diverses ocasions i membre de la família que el 1912 impulsà la fundació del mateix club, degà a Catalunya
Consell del Principat
Història
Òrgan polític del Principat de Catalunya adjunt a la Diputació del General, que dirigí el moviment del 1461 contra Joan II i la guerra contra aquest sobirà (1462-72).
La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de la…
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
Santa Maria de Llardecans
Art romànic
És la parròquia del poble de Llardecans, al sector sud-est de la comarca del Segrià Hi ha molt poques dades sobre l’origen de Llardecans, però sembla que el lloc fou repoblat entre el final del segle XII i el principi del segle XIII La primera menció de l’església de Llardecans és de l’any 1279, en les dècimes papals, on apareix el “ capellano de Lerdecans ” En una visita pastoral de l’any 1361 és esmentat l’altar major de Santa Maria Consta que des del 1518 el dret de presentació del rector de Llardecans era a mans de l’abadessa de Santa Maria de Pedralbes L’església actual,…
Sebastià Llopis Rotllant

Sebastià Llopis Rotllant
Museu Colet
Esport general
Dirigent d’esports per a discapacitats psíquics.
Collaborà amb el Centre Pro-Infància del barri de Sant Gervasi, i poste-riorment creà un equip de futbol al Centre Pedralbes El 1972 es tragué el títol d’entrenador de futbol i organitzà les primeres lliguetes entre escoles de discapacitats Collaborà amb l’Asociación Nacional del Deporte Especial 1974, i el 1975 fundà la Federació Catalana d’Esports de Pedagogia Terapèutica, que el 1982 fou legalitzada amb el nom d’Associació Catalana d’Esports de Lleure ACELL Presidí la federació fins al principi de la dècada de 1990, quan ja s’hi havien inscrit uns 5000 esportistes i més de 100…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina