Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Història
Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya (1709), obra de Víctor Balaguer, publicada en 1860-63.
Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull
comtat d’Anna
Història
Títol concedit el 1604 a Ferran Pujades de Borja, sisè senyor d’Anna (Canal de Navarrés).
Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó
comtat d’Elda
Història
Títol senyorial concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona, baró d’Elda.
El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo El net d’aquest i quart comte es casà 1634 amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat morta el 1666 A llur net i sisè comte li fou annexada 1717 la grandesa d’Espanya pel rei arxiduc El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma i Fernández de Heredia, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…
Antoni Huguet Rovira

Antoni Huguet Rovira (a la dreta) al Ral·li de Montecarlo del 1973
Museu Colet
Automobilisme
Copilot de ral·lis i oficial de cursa.
Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé un homenatge…
Penya Motorista Barcelona

Les 24 Hores de Montjuïc del 1972, organitzades per la Penya Motorista Barcelona
PENYA MOTORISTA BARCELONA (MOTO CARRETERA)
Automobilisme
Motociclisme
Entitat motociclista i automobilística de Barcelona.
Fou fundada el 1947 per uns afeccionats que volien promocionar el món del motociclisme Afiliada a la Federació Catalana de Motociclisme, organitzà moltes de les curses més importants del moment les 24 Hores de Montjuïc 1955-86 i de Montmeló 1995-97, les pujades a la Rabassada a partir del 1949, les 6 Hores de Calafat, els rallis dels Pirineus, el Trial de Nadal, el Trial Internacional d’Andorra i les curses Solo Moto de supercròs Organitzà el seu propi Gran Premi, que assolí categoria internacional, i fou pionera els primers anys del circuit de Montmeló, on organitzà diversos grans premis del…
Xavier Juncadella Salisachs
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Inicià la seva carrera en la modalitat de rallis, com a copilot del seu germà Josep Maria, l’any 1968 Un any després s’estrenà com a pilot en la mateixa especialitat, que compaginà amb les Pujades i algunes curses de circuit Fou en aquesta última modalitat en la qual s’especialitzà El 1969 acabà desè en el Gran Premi de Barcelona de Fórmula 3 L’any següent, ja com a membre de l’Escuderia Montjuïc, passà a córrer la Fórmula 1430, on acabà tercer en el campionat de l’any 1972 El 1974 aconseguí el seu millor èxit en proclamar-se campió de la primera edició de la Fórmula 1800, al volant d’un…
Jaume Martínez Clotet

Jaume Martínez Clotet
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA
Automobilisme
Pilot d’automobilisme i motonàutica.
Destacà en l’especialitat automobilística de muntanya i guanyà diverses pujades en el tombant de les dècades de 1950 i 1960, com les de Montserrat, Sant Feliu de Codines, l’Arrabassada i Vallvidrera També guanyà el V Ralli dels Pirineus amb un Porsche, i fou un dels pioners del kàrting a Catalunya S’inicià en la motonàutica al Reial Club Marítim de Barcelona i formà part de l’escuderia Los Tiburones Es proclamà campió d’Espanya en la categoria DU 1960, 1961 i d’Europa en EU 1965 Aquest darrer títol fou el primer campionat internacional que guanyà un català També guanyà el Gran Premi…
Correo de Gerona
Periodisme
Periòdic bisetmanal publicat a Girona, en castellà, des del 5 de febrer fins al 3 d’agost de 1795, amb un total de 52 números.
En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a autoritat i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina