Resultats de la cerca

La tennista suïssa Martina Hingis guanya per tercer any consecutiu l’Open d’Austràlia de tennis en superar a la final la francesa Amélie Mauresmo per 6-2 i 6-3 A la final masculina disputada diumenge, Ievgueni Kafelnikov supera el suec Thomas Enqvist per 4-6, 6-0, 6-3 i 7-6 És el segon torneig de Grand Slam que aconsegueix Kafelnikov, que ja va guanyar a Roland Garros el 1996

El 1999 ingressà a l’Acadèmia Sánchez-Casal i ha estat jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona Ha guanyat dos torneigs de Grand Slam US Obert 2004 i Roland Garros 2009, diversos torneigs del circuit professional femení WTA i tres edicions de la Copa Federació amb l’equip rus La posició més alta que ha assolit en el rànquing WTA ha estat la número 2 en individuals 2007 i la número 3 en dobles 2004

Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550

Actor de repartiment en diverses pellícules 30 Days , 1999, d’Aaron Harnick Meet the Parents , 2000, de Jay Roach  Good Night, and Good Luck , 2005, de George Clooney  2012 , de Roland Emmerich i sèries de televisió The Wire,  2008, debutà en la direcció amb  The Station Agent 2003, film al qual seguiren  The Visitor 2007, Win Win 2011, The Cobbler 2014 i Spotlight 2016, que el 2016 guanyà l'Oscar a la millor pellícula És també autor dels guions de les seves pellícules

Es donà a conèixer amb òperes com Le donne dispettose 1754 i, sobretot, La cecchina ossia la buona figliuola 1760, que fou representada per tot Europa El 1776 s’establí a París, on el seu estil d’autor de l’escola napolitana fou adoptat com a bandera pels melòmans francesos que s’oposaven a les reformes de Gluck fet que no impedí l’amistat entre aquest i Piccinni A París estrenà Roland 1778, Didon 1783 i altres òperes serioses i bufes

Coneguda com Bella , fou pionera del tennis a Catalunya Installada a Barcelona, començà a practicar aquest esport a l’inici de la dècada de 1920 Es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya en categoria individual 1926, 1928, 1931, 1932, 1933 i dues en dobles, fent parella amb Rosa Torras 1931 i amb M C López de Lerena 1932, amb la qual també assolí tres subcampionats 1928, 1933, 1934 També fou subcampiona d’Espanya en dobles mixtos 1928 Participà en els torneigs de Roland Garros i Wimbledon

Hom en diu realisme immediat si el subjecte intueix immediatament la transcendència de la realitat coneguda, i mediat si la descobreix només mitjançant un raonament Característic, en una o altra forma, de gairebé tota la filosofia anterior a Kant, el realisme ha estat revigoritzat al segle XX per la neoscolàstica Picard, Descoqs, Roland-Gosselin, Noel, Maritain, Gilson, el “realisme crític” i el “neorealisme” anglosaxons Pierce, Dewey, Moore, Laird, Montague, Alexander, Whitehead, Santayana, Wild, l’historicisme Dilthey, la fenomenologia Scheler, Hartmann i el marxisme en bloc

La tennista alemanya Steffi Graf, de 30 anys, anuncia en una roda de premsa a Heidelberg la seva retirada del tennis professional Amb 22 títols de Grand Slam al seu palmarès, l’últim dels quals aconseguit en la darrera edició de Roland Garros, Graf ha estat la gran dominadora del tennis en la darrera dècada i una de les millors tennistes de tots els temps La retirada de Graf coincideix amb la de l’altra gran figura del tennis alemany, Boris Becker, anunciada en la passada edició de Wimbledon

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Constitueix un dels instruments d’anàlisi del discurs literari més apreciats actualment Tot seguint l’enfocament i la metodologia formalista i estructuralista, ha reunit illustres collaboradors francesos o estrangers, com Gérard Genette, Tzvetan Todorov, Roland Barthes, Michel Riffaterre, Philippe Hamon, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Zumthor i altres Defineixen les propietats del discurs literari a partir d’un simple aspecte ritme, figures, sintaxi narrativa, o de la problemàtica dels gèneres, o bé intenten d’…