Resultats de la cerca

El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…

Fundat l’any 1989, nasqué com a secció de bàsquet del Collegi Montserrat dels germans Maristes La temporada 1990-91 rebé els drets federatius de l’equip sènior masculí del CB Lleida i competí a primera catalana La temporada 1992-93 es fusionà amb el Sícoris Club i la següent es proclamà campió de Catalunya de primera categoria, que li permeté ascendir a la segona divisió estatal L’any 1997 compraren la plaça de la Lliga EBA al Manresa Esportiu Club i reberen cedits diversos jugadors d’aquest equip El fet de participar en la Lliga EBA derivà en la desvinculació dels Maristes i en la creació…

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Sant Antolí d’Aitona Sant Joan de Carratalà Els Alamús Sant Martí dels Alamús Santa Maria de Vensilló Albatàrrec Església de Pedrós Alcanó Sant Pere d’Alcanó Alcarràs Santa Maria d’Alcarràs Santa Maria de Montagut Santa Creu de Vallmanya Alcoletge Sant Miquel d’Alcoletge Alfarràs Sant Pere d’Alfarràs Sant Nicolau d’Andaní Alfés Sant Pere d’Alfés Sant Jaume de Vinfaro Alguaire Sant Sadurní d’Alguaire Santa Maria d’Alguaire Mare de Déu de Merli Sant Miquel de Ratera Almacelles Església d’…

Representació de la Maeiestas Domini al foli 74v del ms 140, en la qual predomina el color marró clar, a diferència dels colors més vius que illuminen la mateixa escena en els altres sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular ECSA - J Colomé En la disposició que té actualment, aquest sacramentari gregorià conté 168 folis 27 × 20,5 cm, escrits en lletra francesa del segle XIII, amb el text disposat en una sola columna de 18 línies, en una caixa d’escriptura de 17,7 × 12 cm Com és comú en aquest tipus d’obres i de la mateixa manera que passa amb la resta de sacramentaris de Tortosa, s’…

Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant Llorenç apareix com a parròquia que…

La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre Sobre…

La informació més antiga sobre l’església és del 1012, quan el bisbe Deudat cedí unes finques veïnes al capítol de la Catedral, les quals van ser augmentades l’any següent “ Addidi namque ego Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos Kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martir, et cum ortos et columbario qui est hec omnia ultra alveo Bissocio ” Però aquesta donació no fou total i els canonges només arribaren a fer efectiu el cobrament dels delmes, mentre que el bisbe en seguí detenint la propietat Sabem que el 1078 Sant Adrià era de la…

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…

Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…

Ursus 516 Assistí al concili de la Tarraconense de l’any 516, on signà en sisè lloc Asellus 540 Consta la seva signatura en darrer lloc a les actes del concili de Barcelona de l’any esmentat Sembla que era el bisbe nomenat més recentment Maurili 546 Participà en el concili de Lleida de l’any 546 La seva signatura figura a les actes en sisè lloc Julià 580, 589 Va ser desterrat pel rei Leovigild en no voler acceptar l’arrianisme Després de la conversió de Recared, va tornar a exercir de bisbe, juntament amb Froïscle Participà, l’any 589, en el III concili de Toledo Froïscle 580, 589 Fou el…