Resultats de la cerca

En la primera etapa defensa l’autarquia econòmica, i després ha oscillat entre el marginalisme de Vilfredo Pareto i un neokeynesianisme possibilista Entre els seus collaboradors s’han distingit Manuel de Torres i Ramón Carande

A l’edat de deu anys es traslladà a París, on fou nen cantor a l’església de Saint-Roch Posteriorment estudià harmonia amb A Elwart al conservatori, i composició amb D Aubert Treballà com a organista a l’església de Bicêtre i a Saint-Eustache Saltà a la fama el 1848 amb la seva doble aparició com a compositor i cantant en el paper principal del seu Don Quichotte et Sancho Pança A partir de llavors dugué a terme una carrera de compositor, llibretista, cantant i productor en teatres com l’Odéon i el Théatre du Palais-Royal El 1854 obrí el seu propi teatre, les Folies-Concertantes…

Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara, adelantado i…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de la seu de Tarragona R Bonet i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona amb J Sancho i Marraco i E Daniel Fou ordenat de sacerdot el 1911 Inicià la seva carrera professional com a organista a la seu de Tarragona i a l’església de Sant Agustí de Barcelona Més tard fou mestre de capella a la residència dels jesuïtes d’Osca, ciutat on fundà l’Orfeón Oscense Del 1919 al 1936 fou mestre de capella a la seu de Lleida i dirigí l’Escola de Música de Lleida Adherit a la Generalitat, el 1939 s’exilià a França, on exercí el…

Estudià amb Sancho i Arturo Quiñones i prosseguí la seva formació musical al Conservatorio de Música Hubert de Blanck de l’Havana Més tard estudià amb Carlos Anckermann i Ignacio Cervantes Les seves composicions reberen la influència dels models romàntics, juntament amb la de la música del seu país Fou crític musical del diari "El Mundo" de l’Havana, president de l’Academia Nacional de Artes y Letras de Cuba i membre fundador de la Corporación Nacional de Autores Entre la seva obra destaquen les òperes Yumurí 1898, El Náufrago 1901, Doreya 1918, on s’aprecia la influència de l’…

Fill d’un arquitecte andalús que treballava a Cuba, de ben petit es traslladà amb la seva família a Màlaga, on estudià al conservatori de la ciutat A deu anys feu la primera aparició pública El 1957 emigrà als EUA i hi fundà un quartet de guitarres amb els seus fills Celín , Pepe i Ángel, conegut per Los Romeros L’èxit obtingut durant la seva primera gira pel país, el 1961, els obrí les portes de les sales de concerts més prestigioses d’Amèrica i Europa Amb Los Romeros collaborà amb algunes de les orquestres simfòniques més destacades i fou convidat a tocar en dues ocasions a la Casa Blanca i…

Essent escolà de la capella de música de Balaguer, estudià música amb Francesc Coma A quinze anys inicià estudis d’orgue a Lleida amb Magí Puntí, amb qui feu també contrapunt Es traslladà després a Barcelona, on estudià amb A Rius Durant un breu període de temps dirigí la capella de música de la catedral, llavors sota el magisteri de Josep Sancho i Marraco, amb qui és de suposar que també realitzà estudis Posteriorment dugué a terme una llarga carrera com a concertista de piano mentre n’exercia el magisteri L’any 1876 emigrà cap a Costa Rica, on exercí d’organista i mestre de…

Estudià a Sigüenza i a Madrid Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura hispànica, de…

Fundat l’any 1917 per Llorenç Cabrol i Nadal, és conegut amb el sobrenom de la Grupa El 26 de gener de 1922 organitzà la primera cursa de ciclocròs celebrada a Espanya i, posteriorment, diverses edicions de la Pujada a Montjuïc Participà en l’organització de diferents edicions del Campionat de Catalunya de ciclocròs, el premi Inauguració 1932-88, la Barcelona-Andorra 1964-86, origen de la Setmana Catalana, i els trofeus Mossèn Borràs i Santiago Jaumandreu Creà competicions encara vigents, com els Campionats de Catalunya infantils També impulsà la creació d’un equip ciclista amb la consecució…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres…