Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
Bàrbara

Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
Barbara Stanwyck
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Ruby Stevens, actriu cinematogràfica nord-americana.
De caràcter dur i dominant, inicià les seves activitats en el teatre i com a ballarina de sales de festa De la seva abundosa filmografia cal destacar Ladies of Leisure 1930, Forbidden 1932, The Bitter Tea of General Yen 1933, Stella Dallas 1937, Double Indemnity 1944, Executive Suite 1954, Crime of Passion 1956, Walk on the Wild Side 1961, The Night Walker 1964, The Letters 1973, The Thornbirds 1983, etc
Sant Antoni d’Ulldemolins
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), als vessants septentrionals del Montsant, al S del terme, vora l’antic camí d’Albarca a Margalef.
D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres…
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al…
Santa Susanna
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
Santa Magdalena d’Ulldemolins
Ermita
Antiga ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al S del poble, al vessant septentrional del Montsant.
Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara , Sant Bartomeu i Loreto, fou fundada per fra Llorenç Julià Els plans del santuari són, com els de l’església parroquial d’Ulldemolins, obra de Jaume Amigó, que li dona una traça força similar, encara que molt més reduïda, a la de l’església del poble L’edifici es bastí cap al 1579 pel mateix temps s’hi construïa una casa de l’ermità i un convent al seu redós, on es volien establir dos monjos basilians, que no fou autoritzat pel comú del poble, allegant la pobresa del lloc Entre el 1587 i el 1599 la…
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Selva, al sector de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió gironina.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…
Santa Maria de Balaguer
Art gòtic
Imponent aspecte de l’església, una ambiciosa construcció començada a mitjan segle XIV sota el patrocini dels comtes d’Urgell ECSA - GSerra L’església parroquial de Santa Maria, dita la Major , presideix la ciutat de Balaguer des del capdamunt del barranc de la Botera, conegut a l’edat mitjana amb el nom de torrent de Gerundella o Gironella L’església es va construir en un antic barri de la ciutat que els contemporanis anomenaven, senzillament, barri del Pla Durant el període andalusí la ciutat incloïa, a més, els barris d’Almatà i del Torrent És probable que a l’indret on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
