Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
Antoni de Bardaixí
Història del dret
Legista, regent de la cancelleria reial (1479).
Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant 1486 Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu El papa excomunicà l’inquisidor 1487 Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó
Josep Estadella i Arnó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Metge, polític i poeta.
Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del treball sota els governs Lerroux i Samper 1933-34 Com a poeta, publicà Campànules 1923, Clarors 1925, Floralesques 1928, L’argall 1931, Arquimesa 1936 i Corrandes i madrigals 1946
Joan Josep Casanoves
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra
Yosef ben Šešet ibn Latimí
Literatura
Poeta jueu.
Li és atribuïda una singular poesia litúrgica, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra àlef Fou escrita el 1308
Antoni de Vilaplana
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller de Lleida Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas 1679 i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum 1684 Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l' Ordus judicarius d’A de Ripoll
Lluís Roca i Florejachs
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i metge.
Doctor en medicina 1871, exercí a Lleida, on es distingí en diverses epidèmies 1878 fou cronista de la ciutat Començà la seva producció lírica a El Trovador de Barcelona i després collaborà en nombroses publicacions de Lleida i Barcelona Lo Gai Saber , La Renaixença Participà als jocs florals —fou premiat diverses vegades i mantenidor el 1865 i el 1872—, fou membre de nombroses corporacions culturals i mantingué amistat amb Mistral Publicà Poesies 1864, Los fanalets de Sant Jaume, Celajes 1881 i la interessant monografia La Seo Memoria de la Catedral antigua de Lérida 1881, 1911
Antoni Riquer
Història del dret
Jurista.
Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important de les…
Frederic Renyé i Viladot
Història
Periodisme
Literatura
Política
Periodista, poeta i polític.
Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament
Josep Lladonosa i Pujol
Historiografia
Mestre, periodista, historiador i activista cultural.
De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari El Matí i en la…
,
Joan Rovira i Roure
Periodisme
Història del dret
Periodista i advocat.
Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut i diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació Fou mort pel juliol del 1936, en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina