Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Cecco Angiolieri
Literatura italiana
Poeta italià.
Autor d’un cançoner de sonets, en els quals, de manera realista, excellí a traduir els ideals burgesos de l’època Així, atacà la doctrina del stil nuovo i, en algun sonet a Dant, i a l’hora de cantar la seva estimada Becchina, veritable anti-Beatriu, ho féu amb un cinisme i una sensualitat que, a vegades, han fet pensar en una transposició autobiogràfica Tanmateix, la seva vida és poc coneguda, i més probablement cal cercar les fonts del gènere particular, que desenrotllà amb termes sovint desesperançats i violents, en la poesia goliàrdica i jocosa medievals
Niccolò Albergati
Cristianisme
Monjo cartoixà, bisbe de Bolonya (1417) i cardenal (1426).
Fou legat en les temptatives de pau entre França i Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys 1422-23 i 1431, al concili de Basilea, on intentà, sense èxit, de retornar els pares conciliars a l’obediència d’Eugeni IV 1433-36, i a la dieta de Nuremberg per a la reforma d’Alemanya 1438 al retorn de la qual morí
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena…
Llúcia

Santa Llúcia segons segons Domenico Beccafumi, 1521
© Pinacoteca Nazionale di Siena
Cristianisme
Verge i màrtir cristiana.
De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…
Niccolò Campani
Literatura italiana
Escriptor italià, dit també Strascino
.
Escriví diverses farses burlesques, el protagonista de les quals era sovint el tipus de pagès astut i rústec que després popularitzà Ruzzante Magrino 1514, Coltellino 1520, etc
Vannocio Biringuccio
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Metal·lúrgic italià, estudiós dels jaciments minerals i de les tècniques mineres i metal·lúrgiques, autor de les obres Il modo di fondere, spartire e congiungere metalli i Pyrotecnia
.
És considerat, amb Georgius Agricola, precursor de la moderna mineralogia
Ettore Bastianini
Música
Baríton italià.
Després d’abandonar la carrera esportiva inicià la musical i debutà a Ravena l’any 1945 amb La bohème Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà De la tessitura de baix baríton passà a la de baríton cap a la meitat dels anys cinquanta A partir d’aleshores abordà els papers més característics de la seva corda, especialment els de les òperes italianes Verdi i autors de bel canto , que interpretà al costat de figures com Maria Callas o Franco Corelli en teatres europeus i nord-americans Enregistrà nombroses òperes abans de la seva prematura mort
Giusto Ferdinando Tenducci
Música
Cantant castrat i compositor italià.
Sembla que fou alumne de GG Brunetti i L Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini, a Nàpols El 1753 cantà a Venècia en Ginevra , de FG Bertoni, i els anys següents actuà a la majoria dels teatres italians El 1758 cantà al King’s Theatre de Londres, ciutat on conegué WA Mozart, a qui feu classes de cant Durant els anys que visqué a Anglaterra el seu major èxit fou un pasticcio de l' Orfeo de Gluck, que JCh Bach adaptà expressament per a ell Tenducci és considerat el promotor del costum anglès d’introduir cançons escoceses en els espectacles d’òpera Entre el 1771 i el 1778 tornà a exhibir…
Rudolf Baumgartner
Música
Violinista i director d’orquestra suís.
Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna
Edward Goldsmith
Ecologia
Ecologista i escriptor.
Fundà The Ecologist Londres, 1970, una de les primeres revistes dedicades a la denúncia dels problemes ambientals Coautor de Blueprint for Survival 1972 Fou membre fundador del partit polític britànic People, convertit el 1990 en el Green Party
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina