Resultats de la cerca

De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi

L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor Formava municipi independent a mitjan s XIX

Formava part de l’antic terme de Llesp

És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert, al límit amb el municipi de Llesp L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…

Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Castell de Bonansa Castell de Bibils Torre de Buira Montanui Castell de Montanui Castell de Senyiu o de Vallsenyiu Castell de Casterner de Noals El Pont de Suert Castell de Suert Castell de Lavaix Castell de Castelló de Tor Castell del Grau de Castelló Castell de Sarroca o de Sarroqueta Castell de Viuet Castell de Malpàs Castell d’Erill o d’Erillcastell Castell de Peranera Castell de Castellars Castell de Vilba Castell de Gironella Castell de Viu de…

És termenal dels municipis del Pont de Suert i l’antic terme d’Espluga de Serra Tremp

És propi del Pallars i la Ribagorça, i al Pont de Suert s'hi celebra una fira

Situació i presentació La comarca de l’Alta Ribagorça, de 426,86 km 2 d’extensió, comprèn tres municipis Vilaller, la Vall de Boí i el Pont de Suert, el cap comarcal Fou creada per una llei de 3 de març de 1988, llei que ordenava la segregació d’aquests tres municipis de la comarca del Pallars Jussà on havien estat atribuïts per la divisió territorial del 1987 per passar a constituir la seva pròpia comarca El resultat fou una comarca de muntanya pirinenca, que limita al N amb la Vall d’Aran al NE, en un petit sector, confronta amb el Pallars Sobirà, a llevant i al S resta envoltada pel…

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…