Resultats de la cerca

Format a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Valls, s’acredità com a retratista dins d’una línia clàssica Fundà l’Escola Lliure del Mediterrani, on exercí de professor

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…

Fou professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora associada al Centre d’Estudis Demogràfics Participà activament en diferents associacions científiques nacionals i internacionals com a especialista en temes de demografia històrica La major part dels seus treballs estan recollits en la revista ‘Papers de Demografia’ Els darrers anys dugué a terme l' Inventari dels arxius sagramentals de Catalunya

Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…

En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos estudis,…

Actiu des de molt jove en el sindicalisme agrari, la dècada de 1920 s’exilià a París uns quants anys i, al seu retorn, s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió de Rabassaires , organització que representà durant la Guerra Civil de 1936-39 al Comitè de Milícies Antifeixistes Fou membre del Comitè Central d’Avituallament de la Generalitat i, a partir del 1937, formà part del Comitè Central del PSUC , càrrec que ocupà fins pocs mesos abans de morir a l’exili, a Cuba

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada…

Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Després de la guerra civil de 1936-39, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona Collaborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge” 1926 Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals 1901 i Els Pobles d’Orient 1919