Resultats de la cerca

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…

És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920

L’abscés de pulmó consisteix en una acumulació de pus en una cavitat formada a l’interior del pulmó durant una infecció, que habitualment comunica amb un bronqui La formació d’abscessos de pulmó pot ésser previnguda mantenint una bona higiene bucal, ja que aquest trastorn sol ésser causat per gèrmens procedents de trastorns infecciosos de la boca Les persones inconscients han d’ésser collocades en posició lateral per evitar que aspirin les pròpies secrecions, perquè aquestes susbtàncies poden contenir microorganismes que arribin a causar un abscés pulmonar L’expulsió massiva de grans…

Normalment reprodueixen trets de la vida diària parpelleig, tos, fer l’ullet, girar el cap, arreglar-se les ulleres, etc i són d’origen psíquic És un acte voluntari que per la repetició passa a l’estat d’hàbit i acaba produint-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la seva forma, la seva intensitat i la seva freqüència fins a prendre els caràcters d’un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés

Definició Són anomenats cossos estranys qualssevol objectes o substàncies que s’introdueixen a l’interior de la tràquea o d’algun bronqui, en general a causa d’una aspiració accidental Aquests cossos estranys poden originar diversos trastorns, segons la natura i la grandària, des d’una infecció broncopulmonar fins a una insuficiència respiratòria greu Edat i causes L’aspiració de cossos estranys que s’insereixen a la tràquea o els bronquis es produeix especialment en els infants, sobretot si tenen edats compreses entre 1 any i 3 Així, el 75% dels afectats són menors de 4 anys, el 18% tenen de…

La dilatació pot afectar tot un bronqui o només un segment Les bronquièctasis poden ésser congènites o adquirides i poden localitzar-se en un pulmó o en tots dos les adquirides són secundàries a obstruccions o a infeccions com broncopneumònies, bronquitis crònica o tuberculosi La clínica es caracteritza per tos, dispnea, expectoració abundant matutina i variable amb els canvis de positura En casos de bronquièctasis limitades a zones concretes del pulmó, l’extirpació quirúrgica pot representar la terapèutica més recomanable

La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials

És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC