Resultats de la cerca

Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa…

Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…

S’inicià al Club Patí Reus i participà per primer cop en una competició federada el 1972 Fou subcampiona d’Europa júnior a Espinho 1978 i medalla de bronze en les Copes d’Europa de Hanau 1978 i Venècia 1979 Participà en els europeus de Rotterdam 1979, Trieste 1980, Stuttgart 1981 i Venècia 1982 i en els Mundials d’Altenau 1979, Bogotà 1981 i Bremerhaven 1982 Fou escollida dues vegades millor esportista catalana per la Generalitat de Catalunya 1980, 1982 Rebé la medalla de plata al mèrit de la federació espanyola 1982 Un cop retirada inicià la seva etapa com a entrenadora També és…

El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R Wagner i A…

Notable humanista, assistí al concili de Basilea , les actituds conciliaristes del qual defensà Fou bisbe de Trieste 1447 i de Siena 1450 Esmerçà el seu pontificat en la convocatòria d’una croada, després d’haver intentat per carta la conversió del soldà Mehmet II, que s’havia apoderat de Constantinoble celebrà dos congressos de prínceps a Màntua 1459/60 i a Roma 1463, però la croada no fou duta a terme Expedí la butlla de canonització de sant Vicent Ferrer 1458 i condemnà l’apellació del papa al concili 1460 es mostrà nepotista, bé que contrari a concedir mercès als humanistes…

Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i…

Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que aquesta…

Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica És autor, entre d'altres de  La lingua venetica 1967, amb AL Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano 1972, Saggi di linguistica italiana 1975, Studi di dialettologia e filologia veneta 1977 i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano  …

Estudià arquitectura i música Inicià els estudis de cant amb Ana Millitch i amplià la seva formació a París L’any 1942 intervingué en La bohème al Gran Teatre del Liceu, al costat del tenor G Lauri-Volpi Posteriorment es presentà, amb èxit, a Venècia, Trieste, Nàpols i París, entre altres ciutats Fou un destacat intèrpret de R Wagner, però també fou molt aplaudit en obres com Boris Godunov , Rigoletto , Madama Butterfly o Les noces de Fígaro , òpera que cantà amb Victòria dels Àngels al Liceu el 1945 El 1961 estrenà Atlántida , de M de Falla, amb direcció d’E Toldrà i el mateix…

Inicià la seva carrera com a membre del Cor del Gran Teatre del Liceu i rebé lliçons de M Barrientos i F Viñas, abans de traslladar-se a Milà, on perfeccionà els seus coneixements Debutà a Trieste el 1929 com a Faust Mefistofele i la temporada 1929-30 cantà La bohème al Tea tro alla Scala de Milà Destacà en diversos teatres italians, francesos, alemanys i espanyols, amb una carrera curta, finalitzada el 1946 El 1936 estrenà La sulamita , d’A Zanella, a Ancona, al costat de Zita Fumagalli Riva i cinc anys més tard cantà Jenufa , de L Janácek, al Teatro La Fenice de Venècia…