Resultats de la cerca

Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa

Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós caps arribaren a…

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-78, però a mitjan temporada 1977-78 fou substituït per Heriberto Herrera És l’entrenador que més partits de Lliga ha dirigit a l’equip blanc-i-blau en tota la seva història 218 Fou el responsable de la selecció olímpica espanyola i de la juvenil 1968-71, de la sub-21 1978-80 i l’estiu de 1980 substituí Ladislau Kubala al front de l’absoluta Ocupà el càrrec fins després de la Copa del Món del 1982

Arribà al Futbol Club Barcelona 1954-63 procedent del Millonarios de Bogotà Jugà tant d’interior com d’extrem, i formà amb Suárez un ala mítica Jugà 322 partits, 162 dels quals, a la Lliga, i marcà 136 gols amb el Barça Fou campió de la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960 Després de rebre un homenatge de comiat, jugà al Racing de Santander la temporada 1963-64, abans de retirar-se Fou internacional amb la selecció B d’Espanya en un partit, i formà part de la selecció de Catalunya en quatre ocasions entre el 1955 i el 1958

Migcampista que inicià la seva carrera al Nacional de Montevideo A la Lliga espanyola jugà amb el Valladolid 1973-76, el Futbol Club Barcelona 1976-78, la UD Salamanca 1978-79, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1979-80, 1981-82 Amb el FC Barcelona guanyà una Copa del Rei 1978

El 1885 s’inaugurà la seva seu de davant la presència de grans personalitats de la vida pública del país i el representant d’Espanya a l’Uruguai També anomenat Antic Centre, l’edifici tenia un teatre amb cabuda per a vuit-centes persones, a més d’un cafè, una sala de joc, salons per al cor de l’entitat, oficines i una biblioteca Des del periòdic La Gralla , el Centre fou titllat d’espanyolista, i arran d’això un grup més decididament nacionalista se n’escindí el 1886, i fundà la Societat Catalanista Rat Penat Així, s’anà perdent l’impuls inicial i el 1890 l’entitat es dissolgué…

Després de formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata com a Província Oriental i d’haver estat annexada successivament per Portugal i el Brasil amb el nom de Província Cisplatina, constituí la República Oriental de l'Uruguai 1828

Provinent del Mallorca 1965-67, s’incorporà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà 138 partits durant cinc temporades 1967-72 Defensa central, els darrers anys de la seva carrera els disputà al Manresa 1973-74 i al Mataró 1974-75 Fou internacional olímpic pel seu país Posteriorment feu tasques d’entrenador dirigint, entre d’altres, el Badalona, la temporada 1979-80

El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill…