Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Madrid i director del Museo del Prado 1968 i de l’Instituto Diego Velázquez S'especialitzà en la pintura castellana, particularment dels s XVI i XVII sobre aquest tema sobresurten la seva obra Pintura del siglo XVI collecció “Ars Hispaniae”, Madrid 1955 i diverses monografies També dirigí l’obra Historia del Arte Hispanoamericano Barcelona 1945-56 Interessat per la cultura catalana, fou autor d’importants treballs a la revista Archivo Español de Arte , de la qual fou director El pintor gerundense Porta 1954, Durero y los pintores catalanes del…

Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i l’any 1961 feu les primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, en diverses ciutats de l’Estat espanyol La seva obra se centra en la recreació de paisatges i natures mortes d’un gran detallisme Alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón Segòvia i al Museu de Sant Carles de València Entre d’altres, la seva obra fou reconeguda amb una menció honorífica del premi Senyera 1959, el primer premi de Pintura Universitària…

Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre

Estudià anàlisi amb Claude Ballif, composició amb Olivier Messiaen i contrapunt amb Alain Weber al Conservatori de París, on guanyà el primer premi en anàlisi i composició També es graduà en literatura a la Sorbona Fou resident a la Casa Velázquez de Madrid del 1979 al 1981 Posteriorment ha ensenyat anàlisi al Conservatori de París i ha rebut molts encàrrecs com a compositora El seu repertori inclou quatre òperes la Péniche Opéra li encarregà Un signe dans l’espace , 1990 En Métèores i Les jeux de Protée mostra una escriptura que treballa la matèria sonora amb lentes…

Estudià a la Universitat de Gènova L’any 1967 definí el terme arte povera que cal no confondre amb l’ art pobre en ocasió de la mostra “Arte povera in spazio” Fou l’impulsor d’aquesta tendència, representada per artistes com Janis Kounellis i Michelangelo Pistoletto, que explicà i impulsà a través d’escrits i exposicions de les quals fou comissari, entre les quals destaquen “L’identité italienne” al Centre Pompidou de París l’any 1981, “Del arte povera a 1985” al palau de Velázquez de Madrid 1985 i l’exposició sobre Piero Manzoni presentada a la Fundació “la Caixa” el 1991 El…

Fill d’un jueu alemany enginyer de la Telefónica a Madrid, es formà en aquesta ciutat i als EUA, on fou deixeble de Post a Harvard Fou catedràtic de la Universitat de Michigan Publicà a The Art Bulletin 1943-48 treballs sobre Agustí Esteve, Esteve Marc i Zurbarán, i a Archivo de Arte Valenciano sobre Sarinyena 1956 Collaborà també a Burlington Magazine , The Art Quartely , Cobalto , Goya i, especialment, a Archivo Español de Arte 1953-59, sempre sobre temes de pintura espanyola des del s XVI fins a Goya Publicà l’important catàleg de The Paintings of Zurbaran Londres, 1953, així com La…

Installat 1838 al convent del Carme, fou obert el 1839 Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946 Amb 85 sales i unes 2000 peces exposades escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc, és especialment ric en obres d’origen valencià en pintura, dels primitius fins avui Pere Nicolau, Andreu Marçal de Sax, Joan Reixac, Dalmau, els Osona, Joanes, Llanos, Ribalta, Ribera, Espinosa, Esteve i Miquel Marc, Maella, Vicent López, Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain, Salvà i Simbor, Verde, els Benlliure, Abril, Agrassot, Martínez i Cubells, Emili Sala, Segrelles i d’…

Estudià breument a l’escola de Belles Arts de Madrid A partir del 1979 s’installà a París, on desenvolupà una intensa activitat pictòrica i professional En un primer període —quan la seva obra era d’inspiració pròxima a l’anomenada bad painting —, utilitzà suports experimentals Posteriorment realitzà diverses sèries sobre objectes domèstics —posts de planxar, aspiradores, antenes de televisió— pintats amb traços vigorosos de caràcter expressionista i saturació cromàtica També conreà habitualment el paisatge i d’altres temes ocasionals El 1985 abandonà els motius i els recursos dels anys…

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se…