Resultats de la cerca

De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York 1957 En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novella Bearn , de…

Autodidacta, collaborà en tasques diverses en mitjans de comunicació i, a partir de la dècada de 1970, es dedicà a la novella i als guions Per a la ràdio, és autora dels guions dels programes literaris Con los ojos cerrados 1972-73 i Verso a verso 1974-77 Per al cinema i la televisió, cal esmentar els seus guions d’ El crimen de Cuenca 1980, pellícula dirigida per Pilar Miró, i que reelaborà en una novella del mateix títol 1979  Bearn o la sala de les nines 1983, a partir de la novella de Llorenç Villalonga i  Las bicicletas son para el verano 1985, ambdues de Jaime Chávarri la…

L’entitat nasqué arran d’una escissió, l’any 1975, del Moviment Escolta i Guia de Mallorca, inserida dins l’escoltisme catòlic, per discrepàncies en aspectes com el tractament de la religió, la coeducació i la democràcia interna del collectiu Entre el 1977 i el 1978 aquest collectiu fundà l’associació Escoltes de Mallorca, que no registrà els seus estatuts fins el 1979, amb Josep Quevedo i Garcia com a president Els anys vuitanta era formada pels grups Gabriel Alomar i Villalonga, Nuredduna i Club d’Esplai de Son Gotleu El 1995 l’entitat entrà a la Federación Española de Guidismo…

Doctora en filologia catalana 1993, des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016 Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d’Estudis Catalans des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de l’espanyol a…

Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses—, sobre la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Octubre Produccions Fèlix Riera, Barcelona ARGUMENT MBalaguer GUIÓ MBalaguer FOTOGRAFIA David Omedes color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pau Ros, Sandra Rubiés MUNTATGE Vicenç Turmo MÚSICA Eduardo Arbide SO Ricard Casals estudi, Joan Maria Quilis directe INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Maria, Mathieu Carrière Mike, Sílvia Munt Cristina, Tomás Martín Jasin, Joan Dalmau Sebastià, Pau Gómez Biel, Samira Bakkari Hafida, Pitu Costa sr Joan, Joan Villalonga Paquito, Armand Pons ESTRENA Barcelona, 09101998 Sinopsi Cinc vides s’encreuen a l’illa de Menorca les d’…

Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca   el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a  Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja dotzena més…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…

Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apollo La…