Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
La Publicidad
Periodisme
Diari en castellà, fundat a Barcelona el 25 de febrer de 1878.
En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…
Pipí II d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània, fill i hereu de Pipí I d’Aquitània.
Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot Aquitània llevat del…
reis mandrosos
Història
Nom donat als darrers reis de la dinastia merovíngia, els quals, a partir de Teodoric III, abandonaren l’exercici del poder en mans de llurs intendents, els majordoms de palau.
Els altres reis foren Clodoveu III, Khildebert III, Dagobert III, Khilperic II, Teodoric IV i Khilderic III, el qual fou destronat per Pipí el Breu l’any 751
monestir de Roses
Ruïnes del monestir de Roses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Roses
) situada dintre l’antiga ciutadella de Roses
, a l’entrada de la vila moderna.
Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de SantPere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel…
paül | paüla
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Missió (CM), fundada a París el 1625 per Vincent de Paul i aprovada per Urbà VIII el 1633.
Té per finalitat d’evangelitzar els pobres, especialment pagesos, fundar i dirigir seminaris, associacions sacerdotals, missions estrangeres, exercicis espirituals i direcció de les filles de la caritat filla de la caritat Té actualment 19 províncies a Amèrica, 18 a Europa, 5 a Àsia, 4 a Àfrica i 1 a Oceania, amb un total de 4348 membres A part un intent, frustrat, d’introduir la congregació a Barcelona el 1664, encara en vida del fundador, aquesta no hi fou establerta fins el 1704, que l’ardiaca Francesc Senjust i Pagès cridà quatre paüls d’Itàlia i constituí la primera comunitat a casa seva…
Mansilla+Tuñón

Façana del Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó, obra de l'estudi d'arquitectes Mansilla+Tuñón
© MUSAC Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó
Arquitectura
Estudi d’arquitectura espanyol.
Fou creat el 1991 pels arquitectes Emilio Tuñón Álvarez Madrid 1959, premi Nacional de Arquitectura 2022 i Luis Moreno García-Mansilla Madrid 1959 – Barcelona 2012, després d’una llarga etapa de collaboració a l’estudi de Rafael Moneo, on començaren a treballar un cop titulats arquitectes per l’Escola Tècnica Superior de Madrid ETSAM el 1981 i el 1982, respectivament La seva primera gran obra, el Museu de Zamora 1992-96, mostra alguna de les principals característiques de l’arquitectura immediatament posterior la potència urbana dels volums, la continuïtat de la tradició racionalista en les…
Goodluck Jonathan
Política
Polític nigerià.
Pertanyent a l’ètnia ijaw i de religió cristiana, estudià zoologia a la Universitat de Port Harcourt Posteriorment, treballà com a inspector d’ensenyament, professor i assessor mediambiental L’any 1998 inicià una trajectòria política en l’administració local, i l’any 1999 fou elegit vicegovernador del seu estat natal, Bayelsa En aquest càrrec dugué a terme negociacions amb la guerrilla del Delta per a aconseguir una acord de pau En dimitir el 2005 el governador per un cas de corrupció, ocupà el seu lloc Un any més tard fou inclòs pel president Olusegun Obasanjo com a aspirant a la…
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…
Sant Pol del Maresme

Vista general de l'ermita de Sant Pau (o monestir de Sant Pol del Maresme), a Sant Pol de Mar (Maresme)
© Fototeca.cat
Cartoixa
Monestir benedictí i més tard cartoixa, situat a la vila de Sant Pol de Mar (Maresme), en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana.
El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan segle XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat torre de…
Convent de Sant Domènec (Tarragona)
Art romànic
L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina