Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà d’agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics, descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció, però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’octubre…
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…
Norodom Sihanuk
Història
Política
Politíc i rei de Cambodja.
Net de Norodom I i fill del rei Norodom Suramarit, s’educà en escoles franceses a París i Saigon, el 1941 fou coronat amb el vistiplau del règim de Vichy, que li donà preferència per davant del seu pare, però acabada la Segona Guerra Mundial, el 1947, instituí una monarquia parlamentària i, al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment proindependència Dos anys després de la fundació del nou estat, el 1955 abdicà en el seu pare, i n’esdevingué primer ministre i ministre d’Afers Estrangers Mort el seu pare 1960, renuncià a la corona i passà a cap d’estat Mantingué una…
Amadeu VIII de Savoia
Història
Comte (1391-16) i duc (1416-40) de Savoia, fill i successor d’Amadeu VII.
L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia 1418 posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta 1430 El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I, i es retirà…
Gai Aureli Valeri Dioclecià

Bust de Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…
Waldeck
Dinastia que regí el territori homònim.
En fou el genearca Guitiquind I mort el 1136/37, comte de Schwalenberg el 1116 i que tingué dos fills El petit, Guitiquind II mort el 1188/89, era senyor de Pyrmont el 1184, i fou tronc de la casa comtal de Pyrmont, que s’extingí el 1631 El gran, Volcuí II mort el 1177/78, heretà Schwalenberg i el 1150 adquirí el castell de Waldeck El succeí el seu fill Enric I de Schwalenberg mort el 1214 El fill petit d’aquest, Adolf I de Waldeck mort el 1270, heretà el castell de Waldeck El seu descendent, Otó II de Waldeck mort el 1369, fou creat el 1349 comte de Waldeck i del…
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant…
Joan de Borbó i de Battenberg
Història
Política
Infant d’Espanya (1913-33), príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), comte de Barcelona i cap de la casa i família reial d’Espanya.
Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a…
Rákóczy
Francesc Rákóczy en un retrat d’Adám Mányoki (1710)
© Fototeca.cat
Llinatge de la noblesa hongaresa, establert al comtat de Zemplén i important en la història de Transsilvània, on donà una dinastia de prínceps o voivodes (segles XVI-XVIII).
Entre altres membres, cal fer esment de Segimon II de Transsilvània 1544-1608, príncep des del 1607, en què succeí el príncep Esteve II, del llinatge dels Bocskay, i abdicà el 1608 a favor de Gabriel Báthory El seu fill Jordi II de Transsilvània 1593-1648, príncep del 1630 al 1648, continuà amb la política protestant i antiaustríaca del seu predecessor, s’alià amb França i Suècia, atacà Hongria i obtingué de l’emperador Ferran III, per la pau de Linz 1645, el reconeixement de la llibertat de culte protestant a Transsilvània El 1648 intentà, sense èxit, de fer elegir el seu fill…
Caterina II de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1762-96).
Filla del duc Cristià August d’Anhalt-Zerbst el seu nom era Sofia Augusta El 1745 es casà amb el gran duc Pere, nebot de la tsarina Elisabet i hereu del tron Pere III El matrimoni fou un fracàs i els amants de Caterina se succeïren continuadament fins a la seva mort Pocs mesos després de l’accessió de Pere III al tron 1762, Caterina aprofità el descontentament de la noblesa i promogué, ajudada per Orlov, l’aixecament de la guàrdia imperial Pere III abdicà i es retirà al camp, on fou assassinat al cap d’una setmana Caterina, convertida en emperadriu de Rússia, ambicionà de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina