Resultats de la cerca

De família d’escriptors, era nebot del compositor Jacques-Fromental Halévy Membre dels cenacles literaris de París, als quals accedí de molt jove, es convertí en habitual dels salons del Segon Imperi i de la Tercera República, i reflectí en la seva obra la frivolitat i l’enginy d’aquests ambients, sobretot amb novelles de costums El 1884 ingressà a l’Académie Française En el camp musical és recordat sobretot com a autor -en collaboració amb Henri Meilhac- dels textos de les operetes de Jacques Offenbach La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866 i La Périchole 1868

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50

Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905 Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908 Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya

Filla d’ Emilio Botín , es formà al Bryn Mawr College i a la Universitat de Harvard EUA Del 1980 al 1988 treballà a l’entitat nord-americana JP Morgan Aquest any tornà a l’Estat espanyol i ocupà diversos càrrecs al Banco Santander , del qual fou vicepresidenta 1994-99 Presidenta de Banesto 2002-10, del 2010 al 2014 dirigí la filial del Grupo Santander a la Gran Bretanya El 2013 s’incorporà al consell d’administració de The Coca-Cola Company A la mort del seu pare accedí a la presidència del Grupo Santander 10 de setembre de 2014

El 1967 accedí al Futbol Club Barcelona com a entrenador del futbol de base, i després passà al primer equip com a ajudant i traductor dels entrenadors Vic Buckingham i Rinus Michels Posteriorment exercí de gerent a l’Hèrcules d’Alacant 1974 Poc després inicià la seva activitat com a representant de jugadors i es convertí en un dels primers intermediaris de l’Estat espanyol Ha intervingut en els fitxatges de Maradona, Stòitxkov, Rivaldo, Romario i Messi per al Barça Alternà aquesta tasca amb collaboracions en mitjans de comunicació Des de la dècada de 1990 presideix la Reial…

Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

Organitzats en tribus i presidits per un gran sachem, cercaven el progrés de la societat i s’oposaven als interessos dels grups aristocràtics El seu nom deriva de Tamanend, un llegendari cap indi El gran sachem Martin van Buren accedí a la presidència de la Unió 1837-41 A la segona meitat del s XIX assolí una gran influència a l’estat de Nova York, i defensà els drets dels immigrats Tanmateix, la utilització de mètodes poc democràtics i corruptes en provocà el descrèdit, i als primers decennis del s XX es consumà la seva decadència

El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82

Competí com a amateur pel Club Ciclista Montcada, on destacà el seu tercer lloc a la Volta a Cantàbria El 2006 accedí al professionalisme amb l’equip Kaiku i fou segon en l’Escalada a Montjuïc Participà amb el Caisse d’Epargne 2007-10, en el Giro d’Itàlia 2007 i en la Vuelta a Espanya 2008, sempre com a gregari dels líders de l’equip El 2011 fitxà pel Katusha rus amb l’objectiu de donar suport a Joaquim Rodríguez, amb qui ja havia coincidit en l’equip anterior Amb l’equip rus disputà dues edicions més del Giro 2011, 2012 i la Vuelta 2011