Resultats de la cerca

Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català  1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873,  Diners o la vida 1873,  La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas…

Aconsellat per Arthur Miller, es traslladà a Hollywood on, amb Rumble Fish 1983, de F F Coppola, es convertí en actor de renom Posteriorment, ha protagonitzat, entre d’altres, The Year of the Dragon 1985, de M Cimino 9 1/2 Weeks 1985, d’A Lyne Homeboy 1988, de M Seresin Francesco 1989, de L Cavani Wild Orchid 1990, de Z King Desperate Hours 1990, de M Cimino White Sands 1992, de R Donaldson FTW 1994, de M Karbelnikoff Exit in Red 1996, de Y Bogayevicz Bullet 1996, de la qual fou coguionista, de J Temple The Rainmaker 1997, de FF Coppola Out in Fifty 1999, de B Christopher i S…

Abans de començar la seva carrera com a actor de cinema, interpretà nombroses obres de teatre, algunes a Broadway, i també petits papers en sèries de televisió De físic idoni per representar personatges d’home del carrer, començà a brillar com a actor de repartiment als anys noranta, en pellícules com Private Parts 1997, My Best Friend’s Wedding 1997, Deconstructing Harry 1997, The Truman Show 1998, Saving Private Ryan 1998 o The Planet of the Apes 2001 Més endavant, alternant el cinema independent amb les grans produccions de Hollywood, ha protagonitzat, entre d’…

Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil És…

Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss  El balcó , de Jean Genet  El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra  Maria Rosa , d’Àngel Guimerà  Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells  El manuscrit d’Alí Bei i  Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet  Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward Bond, dirigida…

Debutà com a actor a 15 anys al Festival de Teatre de Williamstown El 1974 es graduà a la Universitat de Cornell i més tard estudià a l’escola d’arts escèniques Juilliard de Nova York Després d’uns quants anys treballant al teatre i a la televisió a la sèrie Love of Life , l’any 1978 Richard Donner l’escollí per a protagonitzar una adaptació del còmic Superman , en un paper que marcaria la seva carrera A més de les tres seqüeles de Superman , rodades els anys 1980, 1983 i 1987, la seva filmografia comprèn, entre d’altres, Somewhere in Time 1980, Monsignor 1982, The Bostonians…

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879…

El 1986 formà, amb Pep Sala , el conjunt de rock   Sau , amb el qual tingué un gran èxit Com a actor, s’inicià en teatre Una jornada particular , 1984 i també actuà en cinema Si te dicen que caí , 1989 i en sèries de televisió Sitges , 1997, etc

Com a actor teatral ha rebut, entre altres, el premi Sydney Myer Performing Arts 1994 Director teatral, durant dos anys de la companyia Magpie Theater for Young People, ha intervingut en pellícules com Starstruck 1982, Twelfth Night 1986, Children of the Revolution 1996, Shakespeare in love 1998, Quills 2000, Lantana 2001, Frida 2002, The Banger Sisters 2002, Ned Kelly 2003, Pirates of the Caribbean The Curse of the Black Pearl 2003, Intolerable Cruelty 2003 i The Life and Death of Peter Sellers 2004 Rebé l’Oscar per Shine 1996

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista