Resultats de la cerca
Es mostren 4250 resultats
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
Josep Pujol i March
Història
Propietari rural que fou corregidor de Barcelona l’any 1810, el primer a establir el català com a llengua de l’administració.
Polític del grup conegut com els afrancesats, que collaboraren amb el rei Josep I d’Espanya 1808-14 Fou el primer a impulsar la publicació en català del Diario de Barcelona i d’introduir la llengua a l’administració pública
acte administratiu
Dret administratiu
Acció o declaració unilateral de voluntat, de desig o de coneixement dels òrgans de l’administració pública en l’exercici de llurs funcions públiques.
Dit especialment de les resolucions o acords que adopta l’administració sobre qualsevol qüestió en exercici d’una potestat administrativa distinta de la reglamentària
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…
Cambra de Castella
Història
Òrgan de l’administració central de la corona de Castella, derivat del Consell de Castella, que actuava com a consell privat dels reis.
Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX
Consell de Biblioteques de Catalunya
Òrgan consultiu i assessor de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en les matèries relacionades amb el sistema bibliotecari de Catalunya.
Fou creat per la Llei de biblioteques de 1981 com a part del Sistema Bibliotecari de Catalunya Està format per una representació dels òrgans de l’Administració amb competència en el tema, el collegi professional, les associacions de municipis i les universitats de Catalunya Les seves funcions són, entre d’altres, informar sobre els projectes legislatius en matèria de biblioteques, suggerir iniciatives per a la millora del funcionament, l’organització i la coordinació del Sistema Bibliotecari de Catalunya
Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia
Arqueologia
Organisme que té per objectiu assessorar l’Administració a l’hora d’implementar actuacions que incideixin sobre el patrimoni arqueològic.
Creat a l’abril del 2011 pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT, aquesta nova entitat vol aconseguir una coordinació més eficaç entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia i suposa la supressió de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia Els seus integrants procedeixen de l’Administració del Govern de la Generalitat, entitats municipals, museus, universitats, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs i paleontòlegs, empreses del sector i representants de…
Viatge d’en Pere Porter a l’Infern
Literatura catalana
Relat anònim de començament del segle XVII, que, utilitzant elements folklòrics i literaris, denuncia la corrupció de l’administració de justícia de l’època.
Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’…
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Consorci públic d’entitats creat l’any 1984 per diverses entitats públiques amb l’objectiu d’impulsar els estudis de la regió metropolitana de Barcelona, promoure la formació de tècnics i assessorar l’administració local.
Fundada amb el nom d’Institut d’Estudis Metropolitans, en foren els promotors la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona Posteriorment s’hi integraren la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca i adoptà el nom actual 2000 Duu a terme estudis entorn a temes com els hàbits i les condicions de vida, la victimització i la…
corporació
Dret administratiu
Entitat d’interès públic, constituïda per l’associació permanent i obligatòria de persones físiques o jurídiques per a l’administració i la defensa de llurs interessos.
Neix i desapareix per llei o per disposició administrativa, és de constitució obligatòria i depèn directament de l’administració, o bé aquesta es reserva la facultat de nomenar-ne o aprovar-ne els càrrecs directius Té personalitat jurídica i capacitat per a poder dur a terme els fins que li són propis, seguint el criteri de representació externa i disciplina interna Pot ésser estrictament pública consell municipal o ajuntament, diputació, etc o de base privada cambra de comerç, collegi professional, gremi, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina