Resultats de la cerca

Descendent d’una família de l’excolònia portuguesa de Goa Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, exercí l’advocacia breument, la qual abandonà per dedicar-se amb exclusivitat a la política Militant del Partido Socialista  PS, dins del qual ocupà diversos càrrecs, el 2014 en fou elegit secretari general Regidor a l’Ajuntament de Lisboa 1982-93, el 1991 fou elegit per primera vegada diputat a l’Assemblea de la República Fou ministre de Justícia 1999-2002 en el govern d’António Guterres i d’Estat i Administració Interna en el de José Sócrates 2005-07 Alcalde de Lisboa 2007…

Estudià dret a la Universitat de ciències socials de Tolosa i es llicencià a la Universitat de Barcelona El 1982 començà l’exercici de l’advocacia Ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la seva professió membre fundador de la Comissió de Cultura i Drets de la Persona del Collegi d’Advocats d’Andorra 1983, de la junta de govern del Collegi d’Advocats d’Andorra 1986-89 i del comitè executiu de l’Associació Internacional de Joves Advocats AIJA amb seu a Brusselles 1987-90 Ha ocupat també càrrecs en el govern andorrà conseller de finances, comerç i indústria del Govern d’Andorra…

Setè de deu fills d’una família reial aixanti, acabats els estudis superiors 1959 anà a la Gran Bretanya, on es graduà en dret 1961, i posteriorment 1964 en ciències econòmiques, polítiques i filosofia De 1965 a 1969 exercí professionalment l’advocacia a Kumasi Aquest any inicià la seva carrera política com a diputat i viceministre d’afers estrangers en el govern de Kofi Busia Després del cop d’estat del 1972 retornà al sector privat fins el 1979, que amb el restabliment de la democràcia, tornà a ser elegit diputat No obstant la interrupció de la legislatura pel nou cop d’estat de Jerry…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí l’advocacia en aquesta ciutat, ocupació que compaginà amb l’activitat editorial en empreses del sector com ara Labor , Planeta i Montaner i Simon A més d’editor, fou autor d’una trentena de llibres, sobretot de dret català, com ara El dret civil dels catalans 1985, Mil anys de dret a Catalunya 1990, El Tribunal de Cassació de Catalunya 1987, Legislació civil del Parlament de Catalunya 1993 i Dret Forestal a Catalunya 1994, així com manuals sobre els Jutjats de Pau a Catalunya 1988-91 Publicà també Documents Jurídics de…

Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848, de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1852 Succeí Pau Milà i Fontanals en la càtedra de teoria i…

Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el…

Biografia Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1971, des del 1986 és membre d’ Unió Democràtica de Catalunya , on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat de Catalunya  s’inicià el 1984 Des d’aquest any, i fins al 1995, fou secretària general dels departaments de Justícia i de Governació i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat L’any 1995 fou nomenada consellera de Justícia i el 2001 consellera de Governació i Relacions…

Autor precoç, en l’adolescència començà a escriure novella i relat, i de 1947 a 1966 n'escriví més de 300, bàsicament del gènere del western , que publicà l’editorial Bruguera sota el pseudònim de Silver Kane , mentre cursava estudis de dret El 1948 guanyà amb Sombras viejas el Premi Internacional de Novella promogut per l’editor Josep Janés obra que, no obstant això, la censura franquista prohibí publicar Inicià aleshores un breu exercici de l’advocacia que abandonà pel periodisme, primer a El Correo Catalán i posteriorment a La Vanguardia , on arribà a cap de redacció El 1966…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor…

Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou  1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana  i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de…