Resultats de la cerca

Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep M Espinàs i Joan Perucho El llibre té la particularitat i la novetat que cada un dels cinc narradors escriu sobre l’obra d’un altre, la qual cosa dona unitat al volum i serveix d’acte de presentació conjunta dels cinc autors i de les seves obres Així J Sarsanedas analitza l’obra de MA Capmany Capmany, l’obra de M de Pedrolo Pedrolo, l’obra de JM Espinàs Espinàs, l’obra de J Perucho, i aquest, l’obra de J Sarsanedas Cita de narradors tanca i segella aquest acte d’afirmació d’uns autors que se saben diferents però que coincideixen en edat i en una mateixa…

Bé que Aristòtil, la font més valuosa que hom posseeix avui sobre el pitagorisme, es limità a fer-ne una exposició global, recentment hom ha intentat d’establir-hi diversos períodes històrics i de diferenciar-ne algunes figures més destacades Pel que fa al desenvolupament històric del pitagorisme, hom pot distingir entre l’època anterior i la posterior a les aportacions eleàtiques de Parmènides i Zenó, així com l’etapa més tardana, que hom coneix com a neopitagorisme sobre aquesta qüestió respecte cal esmentar també l’any 440 aC, que una segona revolta antipitagòrica a Crotona liquidà tots…

En el pla cultural, aquest període significà l’afirmació de la personalitat cuixítica i la preponderància dels elements africans sobre els egipcis, encara importants, els grecs i els romans En el pla polític, durant aquest període fou controlat quasi sempre el territori comprès entre la sisena cascada del Nil i el Dodacasqué, i foren mantingudes bones relacions amb els Ptolemeus 323-30 aC i amb els romans 30 aC — 395 dC, tret de quan foren atacats —expedicions de Ptolemeu II 283-246 aC i de Ptolemeu VI 158 aC— o atacaren submissió del Dodecasqué per Arkamon o Ergàmenes 218-200 aC, per…

El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…

Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en considerar només…

Al mateix temps, el monoteisme estricte, en l’afirmació d’un sol Déu, nega explícitament tots els altres déus Tal és el cas del judaisme, el zoroastrisme o mazdaisme, el cristianisme i l’islam Es diferencia de l’henoteisme, que és l’adoració d’un déu local sense negar necessàriament els altres Actualment han estat abandonades les teories evolucionistes de la religió, segons les quals, per evolució, el monoteisme és el terme final del politeisme També ha estat abandonada la teoria de Wilhelm Schmidt d’un monoteisme primitiu Urmonotheismus , que implica una visió degenerativa de la religió i…

Fou un dels màxims representants de les innovacions en el camp de la música i la poesia al final del segle V i principi del IV aC Se li atribuí la incorporació de l’onzena corda a la kithara , afirmació que no s’ha pogut demostrar Se n’han conservat diverses composicions, com ara nomoi , ditirambes i himnes Entre els nomoi de Timoteu, el més notable és el titulat Els perses , aparegut en un papir del segle IV aC, en què parla de la batalla de Salamina i on es pot apreciar la riquesa lèxica d’aquest autor Fou un dels primers a introduir melodies no estròfiques en el ditirambe i a augmentar la…

Els seus objectius principals són l’eliminació de discriminacions tant de tipus legal com social, l’afirmació de la legitimitat i la dignitat de la condició homosexual i, de vegades, la pràctica deliberada d’un estil de vida diferent del statu quo Els anys vuitanta afegí la prevenció de la sida a les seves activitats Hom pot trobar precedents del moviment gai en el Comitè Cientificohumanitari, organització creada el 1897 pel metge alemany Magnus Hirschfield, el qual rebutjà considerar l’homosexualitat com una malaltia i impulsà, així mateix, la reforma de la legislació Més endavant, a la…

Deixeble de Karl Jaspers, és una de les figures fonamentals del pensament contemporani sense haver realitzat cap obra on sostingués tesis pròpies Els seus cursos sobre La fenomenologia de l’esperit hegeliana, recollits a Introduction à la Lecture de Hegel 1947 retornaren Hegel a un primer pla d’actualitat Segons Kojève, la força del sistema d’Hegel es trobava en la seva circularitat, que esgota totes les possibilitats del pensament El seu sistema és, doncs, la consumació de la filosofia i, per això, assenyala la fi de la història Segons Kojève, aquesta fi de la història implica també la mort…

La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…