Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet
© Editorial Planeta
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor 1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002,…
,
Joan Fontcuberta i Gel
Literatura catalana
Traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres i doctor amb una tesi sobre l’aprenentatge del català com a llengua estrangera 1982, fou catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà alguns treballs acadèmics en publicacions especialitzades En el camp audiovisual, traduí nombrosos guions per a TV3 al llarg de la primera dècada d’existència D’ençà que el 1966 sortí a la llum La mort a Venècia i Mario i el màgic de Thomas Mann, traduí una seixantena d’obres a partir de l’alemany i l’anglès Sobresurten alguns clàssics de la literatura alemanya, com…
Péter Bacsó
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i guionista hongarès.
El 1950 es graduà a la Universitat de Budapest en teatre i cinema Guionista durant els anys cinquanta, el 1964 obtingué èxit com a realitzador amb Nyáron egyszerü ‘A l’estiu és senzill’ Creador fecund, produí gairebé tota la seva obra, majoritàriament sàtires, en règims autoritaris, dels quals evità la censura a través de la metàfora, l’elipsi, les ambigüitats calculades i els sobreentesos, tot i que alguns dels seus films, com ara A tanú ‘El testimoni’, rodat el 1968, no fou estrenat fins deu anys més tard Arran del seu suport a la revolta antisoviètica, de 1956 a 1960 hom li prohibí rodar…
August Rafanell i Vall-llosera
Literatura
Historiador de la llengua.
Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una distinció per a la Promoció de la…
,
Pau Miró i Caparrós
Teatre
Actor, director i dramaturg.
Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre 1999, cursà seminaris de dramatúrgia a la Sala Beckett Amb la companyia Menudos, formada per exalumnes de l’Institut del Teatre i de la qual fou cofundador, escriví i dirigí les seves primeres peces, com ara La poesia dels assassins 1999 o Una habitació a l’Antàrtida 2001 L’any 2004 escriví Plou a Barcelona , que dirigí Toni Casares i que tingué gran ressò i versions en altres llengües Posteriorment, ha escrit altres textos, que ha dirigit ell mateix En destaquen, entre d’altres, Happy Hour 2004, Bales i ombres 2006, Somriure d’elefant…
Enric Soler i Godes
Educació
Literatura catalana
Pedagog i escriptor.
Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i…
,
embarcació
Transports
Denominació general de qualsevol construcció naval, grossa o petita, destinada a solcar les aigües, dirigida per l’home, a fi de transportar persones o coses per mar, rius, llacs o albuferes.
Deixant de banda el tronc d’arbre i el manat de joncs, que en són els orígens més remots, les embarcacions primitives responen a cinc tipus fonamentals rai conjunt de troncs o canyes units de costat, piragua tronc buidat, carbasses dues carbasses assecades i buidades, bot inflat odre i quffa cistella folrada de pell A un estadi més avançat pertanyen la piragua doble , la piragua amb balancí, la piragua d’escorça, el caiac, l' umiak i el vas de taules de fusta El vas de taules, o vaixell , amb totes les seves variants galera, nau, drakar , barca, galió, navili, fragata, bergantí, constitueix…
Miquel Ramon Ferrà i Juan

Miquel Ramon Ferrà i Juan
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista.
Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Residí a Gijón 1911-13, on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36 Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública La seva obra poètica original, d’extensió molt reduïda, és recollida a A mig camí 1926, volum que engloba els anteriors Cancó d’ahir 1917 i La rosada 1919 Inserit dins l’anomenada Escola…
Pina Bausch

Pina Bausch
© Teatre Nacional de Catalunya
Dansa i ball
Nom amb el qual és coneguda la ballarina i coreògrafa alemanya Philippine Bausch.
Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978,…
Ricard Creus i Marzo

Ricard Creus i Marzo
© Fototeca.cat
Literatura
Pintura
Poeta, narrador i pintor.
Estudià a Llotja i a Belles Arts A vint-i-dos anys prengué part en l’exposició del grup Postectura Fou fundador i professor de l’escola d’expressió L’Arc La seva obra, en vers i en prosa, és altament autobiogràfica i, des d’una pretesa senzillesa formal, conté una profunda reflexió sobre l’evolució moral de la humanitat al llarg del segle XX Collaborà en nombroses publicacions Cavall Fort , Reduccions , Avui o Tele-exprés , entre d’altres Juntament amb la seva esposa, la pintora i pedagoga Esther Boix , escriví Ús i funció formativa de l’expressió plàstica 1973, El segle de Picasso 1981,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina