Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou…
Agustí de Castellví i de Llança
Història
Marquès de Làcon i vescomte de Sanluri, fill de Francesc de Castellví i d’Aimeric, cap de la facció de la noblesa sarda contrària a la política dels lloctinents.
Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…
Pere Antoni Ribera
Història
Bandoler.
Frare augustinià S'oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, duc de Veraguas, per capturar el bandoler mossèn Senent en canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d' el Frare Capturat a l’Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres…
Martí Serra
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte…
,
Castellfort
Municipi
Municipi dels Ports, al sector meridional del massís dels ports de Morella, a l’interfluvi de la rambla de Sellumbres i de la canada d’Ares.
El bosc, principalment de pins, amb alguns roures i algunes alzines, en part de propietat comunal, ocupa 1300 ha n’hi ha 3650 més de garriga i terreny improductiu L’agricultura és gairebé totalment de secà 1650 ha hom conrea blat, farratge, llegums, patates i una mica de vinya Encara hi té una certa importància el bestiar de llana, base d’una indústria tradicional de filats i teixits que havia tingut un volum considerable, actualment gairebé desapareguda La vila 206 h agl 2006, castellfortins 1181 m alt és al camí d’Albocàsser a Morella, enlairada dalt una mola en posició defensiva, a l’…
Albocàsser
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Maestrat, entre la rambla Carbonera i la rambla Morellana o de la Valltorta.
Comprèn un petit altiplà, a l’esquerra del primer d’aquests cursos d’aigua, envoltat de muntanyes al N, el tossal de la Barbuda al S, la serra de Sant Joan Els conreus de secà ocupen la major part de les terres productives cereals, 1 737 ha oliveres, 991 ha vinya, 65 ha a les terres més planes hom hi conrea arbres fruiters 99 ha i cereals 32 ha, regats amb aigua del subsol Hi ha bestiar oví El 79% de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris la resta, principalment per arrendataris La població augmentà fins el 1900, que aconseguí 3 663 h, però a partir d’aquesta data ha anat…
Vilafranca del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a ponent, per la ratlla d’Aragó, formada, al NW, pel riu o rambla de les Truites (límit amb Anglesola), i a l’W i al SW per la Moleta i per l’engorjat barranc dels Frares (límit amb Mosquerola i afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó).
La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el Bovalar, 1433 m i la Moleta,…
marquesat d’Aitona
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs d’Aitona, Seròs, Vilaseca i Algorfa.
La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228 El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528 El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594 El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626 El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de Montcada i de Montcada 1586-1635, l’autor de l' Expedición de…
Mateu de Montcada i Sclafani
Història
Segon comte d’Agosta.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de…
camarlenc
Història
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics —llevat el de taula— del sobirà.
A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial D’ells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina