Resultats de la cerca

Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…

Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi…

L’església de Codonyet era dedicada primerament a Sant Cugat formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà L’any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament ataudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum L’any 999 el comte Miró confirmava i ratificava al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet i l’…

L’ermita de Sant Martí de Pedrenys, també coneguda fins fa poc com Sant Martinet es trobava dintre del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles Pedrencos o Villa Rara , apareix documentat l’any 1028 en la donació d’un alou que posseïa una tal Truitillis, a favor del seu fill Berenguer, els quals eren situats segons l’escriptura “…in Vállense, in loco que nuncupatur Villa Rara, que alio nomen dicitur et apellatur Pedrencos” Posteriorment, aquest alou passà a formar part dels béns del monestir de Sant Cugat, ja que torna a sortir la “dominicatura de Pedrencs” en…

El primer esment d’aquesta església és de l’any 984, en què Guadamir, Sunegil, Guifré, Sunifred, Daniel, Cristòfol, Tudiscle i Trencà, davant de Bernat, vescomte de Conflent, el jutge Sunifred i altres prohoms, juraren sobre les relíquies de sant Feliu, l’església del qual es trobava a Aiguatèbia, que retenien injustament catorze peces de terra de l’alou d’Aiguatèbia i procediren a la seva evacuació Sant Feliu d’Aiguatèbia era una església parroquial propietat dels vescomtes de Conflent, senyors d’Aiguatèbia Fou cedida amb tots els seus drets entre els anys 1069 i 1086 a la…

La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i…

L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de Fonte Tova ” lliurada l’any…

El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el casal que havia…

D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc…, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç…