Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
cadirat

Cadirat de la catedral de Barcelona
Fèlix González (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Tecnologia
Conjunt de cadires integrades a l’estructura del cor de les esglésies o de les sales de reunions.
Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més austera, elements…
Spoleto
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Situada sobre els vessants del Monte Luco, és un centre agrícola, amb algunes indústries tèxtils i alimentàries Des del 1958 s’hi celebra el Festival dei Due Mondi de música i arts escèniques, fundat per GC Menotti Antiga ciutat umbra, esdevingué la colònia llatina de Spoletium 241 aC Bisbat des del segle III Fou capital d’un ducat longobard 517-1230 que comprenia tota la part muntanyosa de la Itàlia central Destruïda per Frederic Barba-roja 1155 i reconstruïda per Innocenci III, fou consignada 1198 al cardenal Gregorio Crescenzi Domini de l’Església 1230, després de moltes vicissituds,…
Pierre Puvis de Chavannes
Pintura
Pintor francès.
Fou fortament influït pels grans fresquistes italians del s XV En la seva producció decorativa donà a la tela, generalment de grans dimensions, tota l’aparença del fresc el sintetisme, la pinzellada plana, els colors esclarissats, la línia de l’horitzó alta, les figures a primer terme i molt grans i una gran simplicitat en la composició Per tot això és considerat un dels precursors de la pintura moderna Entre les seves obres decoratives cal esmentar Concordia i Bellum 1861 per al Musée de Picardie a Amiens, Marsilia, porta d’Orient 1867-69, per al Musée des Beaux-Arts de Marsella, El bosc…
Angelí Castanyer i Fons

Angelí Castanyer i Fons
© Família Castanyer
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Germà de Josep Castanyer i Fons Fou collaborador de les revistes Germania 1924-1926, Nostre Teatre , Taula de Lletres Valencianes , el Camí , el Timó i El País Valencià Fou membre fundador 1931 del Centre d’Actuació Valencianista responsable de publicacions i propaganda i del Partit Valencianista d’Esquerra Signatari de les Normes de Castelló el 1932 i membre de l’equip director de PROA Durant la guerra del 1936, fou designat 1937 Comissari de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València amb Francesc Bosch i Morata de conseller, i membre 1938 de la Comissió Permanent del…
Nicolás Ferrer y Julve
Historiografia catalana
Erudit i cirurgià.
Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici…
Planes de la Baronia
Planes de la Baronia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, situat en una vall longitudinal de les serres prebètiques valencianes, al S de la serra de l’Albureca (772 m alt.), de la del Xarpolar i de la Llombos i al N de la de l’Almudaina (1 009 m alt.); dins el terme s’alcen encara les serres de Cantalar (664 m) i de Cantacuc (802 m).
Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m…
Lucca
Vista de la catedral de Lucca
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins…
Città della Musica
Música
Equipament cultural romà.
Situada a la ciutat de Roma, té una extensió de 55 000 m 2 , amb mig milió de metres cúbics construïts El complex comprèn tres sales de concerts, cinc sales de gravació, un amfiteatre a l’aire lliure, diverses places i jardins i un gran espai de 42 000 m 2 amb restaurants, botigues, una escola de música i altres serveis Dins el complex hi ha també unes ruïnes de l’època clàssica romana descobertes en el transcurs dels treballs d’excavació per tal de cimentar els diferents edificis Aquestes ruïnes daten d’entre els segles VI i II aC i deixaren al descobert més de 150 objectes que…
Fructuós
Cristianisme
Bisbe de Tarragona, cremat viu amb els seus diaques Auguri i Eulogi.
Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques Sant Agustí…
les Useres
Les Useres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat a l’E de la comarca, a la zona de contacte amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat.
El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc Al secà hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina