Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
Manuel Marliani
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític castellà.
Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès
cec
Anatomia animal
Primera porció de l’intestí gros.
En l’home és situat a la fossa ilíaca dreta, entre l’íleum i el còlon ascendent, i és separat de l’íleum per la vàlvula ileocecal A la seva part inferointerior neix l’apèndix vermiforme Té una longitud de 4 a 8 cm i un diàmetre de 5 a 7 cm, i es manté en la seva posició gràcies a dos replecs de peritoneu, de longitud variable, que en condicionen la mobilitat
sastre

sastre
Carcinologia
Gènere de crustacis decàpodes, de la família dels galatèids, de la secció dels notòpodes, d’aspecte semblant al dels macrurs, però amb l’abdomen replegat i de vegades introduït en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode.
Les potes del cinquè parell són reduïdes, i el rostre i les pinces, dentats Els individus de l’espècie Galathea strigosa són vermells, amb bandes transversals i taques blaves, i el segon artell de l’endopodi de l’últim apèndix mandibular és més curt que el primer i portador de dues grans dents a la seva vora interna Habita als fons sorrencs, des de 40 m fins a 600 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània
toracopodi
Anatomia animal
Nom donat a qualsevol apèndix de la regió toràcica d’alguns crustacis.
Poden ésser classificats en maxillípedes, que ajuden les peces bucals en la prensió i la ingestió dels aliments, i pereiopodis, que integren el perèion i que són locomotors
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
Vicent Josep Miquel
Historiografia catalana
Doctor en ambdós drets per la Universitat de València.
Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix
Història de la literatura catalana
Literatura catalana
Llibre de Joan Ruiz i Calonja publicat l’any 1954.
Després del breu Resumen de literatura catalana 1947 de Martí de Riquer, és la primera història àmplia i de conjunt de la literatura catalana publicada després de la guerra civil El llibre fou prologat per Jordi Rubió i Balaguer Ruiz i Calonja fa un esforç de síntesi dels anteriors estudis històrics i actualitza la bibliografia literària recent en un moment tan crític com fou la postguerra La part contemporània arriba fins a la guerra civil, amb un brevíssim apèndix on inclou unes primeres referències als nous autors donats a conèixer després del 1939
cranc de riu

Cranc de riu (Astacus astacus)
Thor allmighty6 (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Qualsevol dels nombrosos crustacis d'aigua dolça de la família dels astàcids, semblant a la llagosta però generalment de mesura molt més petita.
A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
Gaietà de Mallorca
Historiografia
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Antoni Deià i Tortella, teòleg i historiador.
Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen 1746 i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza 1751, i deixà manuscrites, entre altres obres, un apèndix i notes a la Historia de Mallorca de Joan Binimelis, Misceláneas históricas que contenen un episcopologi de Mallorca i una història de Felanitx, una història de Lluc i Antiglorias de Mallorca , violent atac a l’obra de Bonaventura Serra Glorias de Mallorca És autor també d’una versió castellana, inèdita, del Desconhort, de Ramon Llull
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina