Resultats de la cerca

És editada per l’Association pour la Diffusion de l’Archéologie Méridionale, amb seu a Lattes Erau, Llenguadoc Oriental Ha mantingut una periodicitat anual, amb vint-i-un números publicats entre el 1978 i el 1998 El seu àmbit temàtic és la protohistòria de la Gàllia meridional i regions limítrofes, per la qual cosa s’hi han publicat diversos treballs sobre arqueologia de Catalunya

El 1966 inicià una nova etapa amb nou format, i passà d’una periodicitat trimestral a semestral Ha centrat la seva atenció en temes d’arqueologia clàssica i, en especial, de ceramologia L’edita Presses Universitaires de France

Publicada pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi, té per finalitat la divulgació de treballs de prehistòria i arqueologia de l’àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu Ha mantingut una periodicitat anual, amb set números publicats entre el 1992 i el 1998

Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del  puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…

La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans El 1985 se n'interrompé la publicació, fins el 1993, any a partir del qual tornà a ésser editada amb periodicitat anual pel departament de prehistòria, història antiga i arqueologia de la Universitat de Barcelona A partir del núm 35 2005 ha experimentat un canvi de format i apareix semestralment dos volums l’any

Nasqué amb la voluntat de donar a conèixer els fruits de la recerca en prehistòria i arqueologia de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria IAP de la UB La revista s’organitzà amb una secció d’articles, seguida d’una altra amb petites notes informatives, un conjunt de notícies i un apartat final de ressenyes Inicialment fou dirigida 1965-69 per Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i, en els números 4 i 5, també per Ana M Muñoz Després de la jubilació de Pericot la direcció passà a Maluquer exclusivament Durant aquest temps desaparegué la part dedicada a notícies i…

S'hi publiquen principalment treballs d’arqueologia etrusca, grega i romana d’Itàlia

Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits…

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les…

Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…