Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
Teatro alla Scala
Teatre
Teatre de Milà, construït el 1778 (després de l’incendi del Teatro Ducale, 1776) en el lloc de l’antiga església de Santa Maria alla Scala, del s XIV, d’on deriva el seu nom.
Inaugurat amb Europa riconosciuta , de Salieri, esdevingué tot seguit el teatre d’òpera més important d’Itàlia, on estrenaren els compositors italians més famosos i on actuaren les grans personalitats del cant, de la direcció orquestral, del ballet i de l’escenografia mundials Obra de GPiermarini, té sis pisos i capacitat per a 3 200 persones Damnificat per un bombardeig 1943, fou reobert el 1946 El 1955 s’inaugurà el teatret annex La Piccola Scala i el 2002 fou tancat per ser remodalat a fons La temporada 2004-05 s’inaugurà la reforma arquitectònica de Mario Botta que dotà el…
Alexandre Soler i March
La casa Heribert Pons, a la Rambla de Catalunya de Barcelona, obra d'Alexandre Soler i March
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com molts…
François Morellet
Art
Artista francès.
Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys seixanta realitzà…
nurag
Prehistòria
Tipus de monument prehistòric de Sardenya.
En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part…
Auguste Perret
Arquitectura
Arquitecte i enginyer francès.
Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de…
Josef Svoboda
Teatre
Escenògraf txec.
Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el moviment…
Josep Forteza i Ubach
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile 1897, on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en motiu dels 50 anys de l’exerci de la…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant…
castell de Balsareny

Vista del castell de Balsareny (Bages)
© C.I.C.-Moià
Castell
Castell del municipi de Balsareny (Bages).
L’edifici és obra gòtica del segle XIV La seva fesomia arquitectònica és més de palau que no pas de fortalesa, construcció massissa, de planta pentagonal, amb els únics detalls decoratius dels elegants finestrals de traça gòtica i la corona de merlets que enronda la part alta de les façanes L’interior, centrat per un pati amb escala descoberta i galeria de tradició gòtica, és decorat per multitud d’obres d’art antic Existent ja a mitjan segle X i explícitament documentat l’any 990, en una butlla del papa Joan XV adreçada al monestir empordanès de SantPere de Rodes,…
castell de Vilademàger

Aspecte del castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de SantPere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina