Resultats de la cerca

Aragonès d’origen, treballà decorativament el ferro sota la direcció d’Antoni MGallissà per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou professor interí de metallisteria i ceràmica a Llotja El seu fill Francesc Tiestos i Vidal Barcelona 1877 — fou serraller, forjador i metallista presentà projectes de reixa forjada a l’Exposició d’Indústries Artístiques de Barcelona el 1898 i obtingué premi pels treballs de forja en l’exposició de ferros artístics de Barcelona el 1921

Fundat al final del 1942 com a secció esportiva de Cultura y Arte Rimas, entitat que promovia activitats literàries i artístiques de Terrassa Poc després s’integrà com a equip filial del Club Deportiu Terrassa Tingué rellevància sobretot entre les dècades de 1940 i 1960, quan competia habitualment en la màxima categoria Té equips en categories inferiors i escola d’hoquei D’altra banda, també té un equip d’hoquei sala i un equip de frontennis, que competeixen en els Campionats d’Espanya

Els fundadors són una organització, sense ànim de lucre, afiliada, des del 2003, al New Museum de Nova York Es dedica a la creació, la presentació, la conservació i la crítica de les noves pràctiques artístiques que inclouen internet Donen suport als artistes que treballen en l’experimentació tecnològica i als qui s’impliquen políticament i estèticament en les noves eines de mitjans de comunicació Ha tingut un paper important en l’art compromès amb internet i en el treball en xarxa

Novellista, historiador, biògraf, crític d’art, assagista És, bàsicament, un gran divulgador i un dels millors coneixedors de la cultura romàntica Romantic art, 1958 L’Allemagne romantique , 1963 i de les manifestacions artístiques de caire fantàstic o imaginatiu L’art fantastique , 1961 Seguí aquesta tendència en les obres de creació La folie Céladon 1935, Un enfant de la terre et du ciel 1943, La chanson de l’oiseau étranger 1958, La fête de la tour des âmes 1974, Villa des hasards 1984, etc

S’inicià treballant vidrieres artístiques Estudià amb Francesc Labarta Des del 1955 treballà independent, especialment dedicat al disseny gràfic d’empresa i al de productes farmacèutics Professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana 1963, el seu grafisme, simplificat i ben construït, eludeix complexitats visuals per tal d’assolir en les formes planes i el contrast cromàtic una força comunicativa especial El 1961 fou un dels fundadors de l’ADG – FAD Associació de dissenyadors gràfics del Foment de les Arts Decoratives

Com a manifestació de la cultura moderna, els pòsters tenen un valor artístic que ultrapassa llur significació El joc de formes i colors, més que el de paraules i imatges, hi exerceix una funció prioritària Els moviments sorgits de l’anomenada contracultura han prodigat llurs versions musicals, artístiques, polítiques, etc, dins una funció més decorativa que propagandística Generalment més artesà en la seva realització que el cartell, és entès com un ambientador visual dels espais públics i privats Per això és considerat també un mass-media més

Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona

Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd

Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques

Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…