Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
porfirina
Bioquímica
Nom genèric d’un gran nombre de substàncies, intensament colorades, que contenen en llur estructura el sistema de la porfiria
.
Hom les troba en el protoplasma de les cèllules dels éssers vius constituint la base dels pigments respiratoris El sistema de la porfirina té una gran capacitat per a coordinar àtoms metàllics mitjançant els seus àtoms de nitrogen, amb producció de metalloporfirines, les més importants de les quals són les ferroporfirines, responsables del color de la sang i del transport d’oxigen per la sang arterial hemoglobina, i les magnesioporfirines, intermediàries de la biosíntesi de les clorofilles Les porfirines no coordinades amb metalls no tenen activitat biològica coneguda
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…
raigs corpusculars
Física
Radiació la natura de la qual és corpuscular.
Entre els raigs corpusculars més coneguts hi ha els raigs α alfa i β beta emesos per les substàncies radioactives, els raigs catòdics catòdic i els raigs còsmics còsmic També cal esmentar els raigs δ delta, que són formats per electrons i es produeixen com a conseqüència de la ionització dels àtoms quan els raigs α o β travessen la matèria, i els anomenats raigs positius o raigs canals , que són raigs corpusculars formats per ions positius que es produeixen en els tubs de descàrrega, com a conseqüència de la ionització dels àtoms i molècules del gas enrarit present
ferroproteïna
Bioquímica
Qualsevol de les proteïnes conjugades que contenen ferro en llur grup prostètic.
Les més importants i conegudes són les hemoproteïnes , que tenen el grup prostètic hemo Hom ha trobat també ferroproteïnes sense grups hemo, com la ferredoxina , àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d’oxidoreducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases la de NADH i la de succinat que contenen Fe no hemàtic En general, tenen pesos moleculars baixos 6000-12000, de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d’àtoms de S per molècula
Harold W. Kroto
Química
Químic anglès.
Es graduà el 1961 i es doctorà el 1964 a la Universitat de Sheffield Des del 1967 fins a la jubilació, el 2004, fou professor a la Universitat de Sussex Amb una sèrie d’experiments, el 1985 el seu equip obtingué acumulacions d’àtoms de carboni per mitjà de la vaporització de grafit en una atmosfera d’heli Aquests àtoms, d’estructura molecular esfèrica, reberen el nom de buckminsterfullerè Per aquest descobriment, el 1996 rebé, juntament amb Robert F Curl i Richard E Smalley , integrants del mateix equip, el premi Nobel de química El mateix any fou creat sir
rellotge atòmic

Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
Carl E. Wieman
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Stanford i des del 1984 treballa a la Universitat de Colorado a Boulder El seu interès principal és l’espectroscòpia làser aplicada a problemes fonamentals de la física L’estiu del 1995, en collaboració amb EACornell, obtingué el primer condensat de Bose-Einstein en un vapor d’àtoms de rubidi mitjançant tècniques basades en llum làser Aquest descobriment el féu mereixedor del premi Nobel de física del 2001 Es tracta d’un nou estat de la matèria en què els àtoms del vapor es troben tots en un mateix estat quàntic i, per tant, es comporten de forma coherent, com…
Gilbert Newton Lewis
Química
Químic nord-americà.
Estudià a les universitats de Nebraska i Leipzig Fou professor de química al Massachusetts Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia Juntament amb Kossel i Langmuir, féu estudis sobre l’enllaç dels àtoms per doblets electrònics i sobre la teoria de la valència en general, que donaren com a resultat el model d’àtom cúbic estàtic per a explicar la teoria de l’octet El 1923 introduí un nou concepte d' àcid anomenat àcid de Lewis , amb la teoria que duu el seu nom És autor de Thermodynamics and the Free Energy of Chemical Substances 1923 i de Valence and the Structure of …
estereoisòmer
Química
Dit de cadascun dels composts que presenten estereoisomeria
.
Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són idèntiques Tanmateix…
hipervalència
Química
Violació de la regla de l’octet que es produeix quan un àtom té més de vuit electrons de valència.
Segons la teoria de Lewis, quan diversos àtoms es combinen per formar una molècula ho fan de forma que quedin vuit electrons en la darrera capa electrònica de cada àtom i assoleixin, així, la configuració electrònica dels gasos nobles, especialment estable Aquest fet es coneix com la regla de l’octet Però a partir del segon període de la taula periòdica els elements tenen orbitals d energèticament assolibles i buits En determinades situacions un electró o un parell d’electrons poden ocupar algun dels orbitals d això succeeix quan hi ha una gran diferència d’electronegativitats entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina