Resultats de la cerca

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Professor d’egiptologia a la Sorbona i director del Centre de Recherches Égyptologiques de la mateixa Universitat des del 1998, també ha estat director de l' Institut français d’archéologie orientale 1989-99 i d’ençà del 1990 dirigeix el Centre franco-égyptien d’étude des temples de Karnak Entre les seves publicacions destaquen Quatre stèles napatéennes au Musée du Caire 1981, La stèle triomphale de Pi‘ünkhy au Musée du Caire 1981, Les termes de la propagande royale égyptienne De la XIXè dynastie à la conquête d’Alexandre 1986, Histoire de l’Égypte ancienne 1988,…

Estudià a París Fou diputat a l’Assemblea Nacional Francesa, primer com a comunista i, després del 1974, dins el grup socialista Fou president del Partit Progressista Martiniquès Influït pel surrealisme, a partir del 1941 publicà poemes a Tropique , revista que ell dirigí, recollits al Cahier d’un retour au pays natal prologat per Breton , 1943 i a Les armes miraculeuses 1946 Altres reculls són Soleil cou coupé 1948, Corps perdu 1950, Ferrements 1960 i Cadastre 1961 El seu teatre és influït per Shakespeare Et les chiens se taisaient 1956, La tragédie du roi Christophe 1963, Une…

Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la casa els comptes…

Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via romana 1999 Cal…

Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique…

L’estel més brillant és de tercera magnitud

En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El…

Fou conegut sobretot com a director de films d’aventures i policíacs, bé que també feu incursions en altres gèneres De la seva producció hom pot esmentar Au coeur de la vie 1961, La rivière du hibou 1962, que obtingué la Palma d’Or de Canes i el 1964 un Oscar al millor curtmetratge, Les grandes gueules 1965, Les aventuriers 1966, Tante Zita 1967, Boulevard du rhum 1971, Le secret 1973, Le vieux fusil 1975, guanyador d’un César el 1976, Coup de foudre 1977, Pile ou face 1980, Au nom de tous les miens 1982, L’empreinte des géants 1984, Zone rouge 1986 i  De guerre…

La capital és Port-au-Prince