Resultats de la cerca

Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en…

Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de Neuchâtel, d’…

Estudià als conservatoris de París i Brusselles i el 1883 debutà al Théâtre de la Monnaie de la capital belga Actuà en aquest escenari en nombroses ocasions, tot destacant especialment en òpera francesa i italiana i també en alguns títols wagnerians A més, hi estrenà diverses òperes d’E Reyer El 1891 tornà a París i cantà a l’Òpera Còmica abans de fer-ho -a partir del 1892- a l’Òpera Garnier, on romangué fins el 1914 També actuà amb èxit a Montecarlo, entre el 1891 i el 1907 El 1897 cantà al Covent Garden de Londres i el 1906 ho feu a Nova York, primer a la Manhattan Opera 1906-10 i després…

Estudià música i cant a Hagen, Düsseldorf i Munic i el 1919 debutà a Coburg Membre de l’Òpera de Stuttgart en 1919-24, hi interpretà una quarantena de papers, entre secundaris i principals El 1925 tornà a Munic, on fou contractat a l’òpera de la ciutat i romangué fins el 1943 Destacà en diversos papers d’òperes de WA Mozart Papageno, Don Giovanni, G Verdi Macbeth, Rigoletto o R Wagner Amfortas, Telramund, sota la direcció de mestres com R Strauss i W Furt wängler, entre d’altres Parallelament, interpretà personatges operístics d’autors contemporanis com Pfitzner, de qui el 1931 estrenà a…

Estudià cant amb C Lehmann i posteriorment amplià la seva formació amb C Richardson, tot alternant aquesta activitat amb els estudis de dret i una feina de locutor de ràdio El 1984 guanyà el Premi Kaminsky de Berlín i després es traslladà a Munic El 1993 inicià la seva carrera docent a l’Escola Superior de Cant de la seva ciutat natal i dos anys més tard debutà al Festival de Salzburg Ha desenvolupat una intensa tasca com a professor Protagonista de diversos enregistraments d’òpera, ha destacat en el repertori liederístic i s’ha centrat especialment en el lied romàntic alemany El 1997 cantà…

De nen fou cantor del Cor Mozart de la seva ciutat natal, on més tard estudià a l’Acadèmia de Música El 1952 guanyà un premi de cant a Wiesbaden i l’any següent fou contractat a l’Òpera d’Hamburg S’especialitzà en el repertori còmic dels segles XVIII -sobretot WA Mozart- i XIX -com ara G Rossini- El 1962 debutà amb el paper titular de Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i el 1968 interpretà el paper titular d' El barber de Sevilla al Festival de Salzburg sota la batuta d’Abbado i amb direcció escènica de JP Ponnelle El 1972 filmà aquesta mateixa òpera amb…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande , de C Debussy 1902, o L’hora espanyola , de M Ravel 1911 Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera on actuà el 1908 També…

Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses composicions…

Estudià música amb S Fuchs a Saarbrücken, activitat que combinà amb els estudis de literatura i filosofia a la universitat El 1967 debutà a Saarbrücken amb La donzella d’Orleans , de PI Cajkovskij, i romangué al teatre de la ciutat fins el 1971 A partir d’aleshores actuà a l’Òpera de Düsseldorf i parallelament seguí una brillant carrera internacional que el 1973 el dugué a debutar a Mont-real i Londres Posteriorment es presentà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, al Metropolitan de Nova York i a l’Òpera de París Ha realitzat nombrosos enregistraments fonogràfics i ha destacat especialment…

Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris, inicià una…