Resultats de la cerca

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al nord-oest del clos murallat de la vila de Prades En l’actualitat les restes de l’antiga església del castell dedicada a sant Miquel, al carrer del Castell, recorden el seu emplaçament Al principi de segle encara era visible el primer nivell de la torre del castell i algun fragment de mur del seu recinte Hom suposa que el castell de Prades té un origen islàmic Tanmateix, són molt minses i tardanes les notícies que en parlen En canvi, són abundants les que ho fan de la vila, una de les principals del comtat de Prades La referència més antiga de…

Així, l’antiga batllia templera de Miravet, en ésser incorporada a l’orde de l’Hospital, esdevingué cambra del castellà d’Amposta, i les comandes de Corbins, Gardeny, Barberà i les cases antigues de Lleida esdevingueren a mitjan s VI les quatre cambres del gran prior de Catalunya

L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093 Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi Ermedàs i Vilajoan Pertangué a la baronia de Creixell el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a…

Resta l’enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d’uns 30-32 m alt que domina l’església de Sant Pere de Vallferosa i les runes de les cases de l’antic poble de Vallferosa El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona, dins la batllia de Torà

L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà Conserva una casa fortificada El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret El 1969 fou annexat a Corçà l’entic terme comprèn, a més, el poble de Matajudaica i el raval de les Costes

És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i el Cadí, el qual correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost El seu nom deriva del de l’antic pagus i després sotsvegueria Actualment sota aquest nom són inclosos els termes municipals de Martinet i de Llés amb la vall de la Llosa de la Baixa Cerdanya,i del Pont de Bar i part del de Cava el Quer Foradat, a l’Alt Urgell Dedicat tradicionalment a l’explotació forestal i la ramaderia, ha sofert un fort despoblament Antic lloc de pas de la Strata Ceretana…

Des de l’edat mitjana era un ofici municipal o públic A Barcelona i a València depenien directament de la batllia general La seva aparició com a gremi sembla ésser tardana El 1666 es formà el de Barcelona, que era dividit en dos bàndols Els de Girona eren units, el 1696, amb el de forners

Guils, en una de les valls del Cantó, té documentat un castell el 1159, en la cèlebre donació del comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç No es coneixen restes del castell, però el lloc de Guils fou important i era seu d’una batllia que agrupava Vila-rubla, Solans, Rocamora i Sant Magí

L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321 Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú Al s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres Fou municipi independent fins el 1969, que fou agregat al de Navata L’antic terme comprenia també els petits veïnats de Corts i de Mas Safont