Resultats de la cerca

Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari  1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana  i La Paraula Cristiana És autor de treballs…

Començà la seva activitat orguenera amb el seu germà Rupert a Dole, i poc més tard a Dijon A França es relacionà amb els grans orgueners de l’època Dom F Bédos de Celles, JA Silbermann i FH Clicquot Entre les seves grans obres destaquen els instruments de la Sainte Chapelle 1741, quatre teclats i trenta-sis jocs i de la catedral 1743, ambdós a Dijon, i el de la catedral d’Autun 1748, entre d’altres En terreny alemany destaquen, sobretot, els dos del cor de l’abadia benedictina d’Ottobeuren Dreifaltigkeit 'el triple' i Heilig Geist 'el sacre', bastits entre el 1757 i el 1766, on…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1947, el 1952 feu els vots i el 1955 fou ordenat sacerdot Encarregat d’obres al monestir i director de l’Estudi d’Art 1956-78, amplià la seva formació artística amb estades a Roma i altres llocs d’Europa 1957-62 El 1962 organitzà, amb el pare Pau Figueras, el primer Museu de Montserrat, que aplegava una selecció de l’arqueologia del Museu Bíblic del pare Ubach i una altra selecció de la collecció de pintures principalment italianes que es trobaven a l’interior del monestir Conservador del museu, també efectuà millores en el santuari del Miracle i el…

Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una…

La fundà vers el 872 el monjo hispà Atala, després de fracassar en el seu intent de fundar un monestir prop de Peralada Alt Empordà Fou elevada a la categoria d’abadia el 885 Vers el 1080 fou unida a la Grassa i poc després el comte de Carcassona, Ramon, la donà a l’abadia d’Alet Sorgí un plet entre ambdues abadies que el 1091 es pronuncià interinament a favor de la Grassa, però els concilis de Sant Gèli 1135 i de Tolosa 1119, confirmats per butlles de Pasqual II i de Calixt II, uniren Sant Policarp a Alet El 1197 recuperà la seva independència, i tingué força vitalitat fins a les lluites…

Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’…

Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest estil fou…

Fou canonge a Colònia Passà a ensenyar a l’escola de la catedral de Reims 1057 i entre els seus deixebles hi hagué Odon de Lagny, el futur papa Urbà II Canceller de l’arxidiòcesi de Reims, haguè de desterrar-se per causa d’un conflicte amb l’arquebisbe Manassès de Gournay 1076 Destituït aquest 1080, pogué retornar a Reims, però al cap de poc temps decidí de retirar-se a la vida benedictina sota la direcció de Robert de Molesmes Poc després, amb sis companys anà a Chartreuse, on fundà una comunitat monacal en terrenys cedits per Hug, bisbe de Grenoble, origen de l’orde cartoixà…

Després d’haver rebut les primeres classes dels seu pare -cant, orgue i violí- fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart, amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien 'El mirall d’Arcàdia',…

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV