Resultats de la cerca

Forma la capçalera del riu de Gorgos vall de Castells, limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles romaní, argelaga i coscoll L’agricultura és bàsicament de secà cereals, ametllers, oliveres Hi ha bestiar oví Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura La vila 447 h 2006, castellans 551 m alt agrupa tota la població del municipi és prop del naixement del riu de Gorgos Fou lloc de moriscs el…

Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o tetràmeres i es…

Situat en part a la zona muntanyosa que separa aquesta comarca de l’Alt Palància cim d’El Mas de Castellanos, 1 053 m alt i en part a la vall del riu de Xelva, al sud de la qual el Túria travessa el terme engorjat en una zona fortament accidentada Les característiques del territori limiten l’extensió de la terra de conreu a 63 ha de regadiu i 1 000 de secà blat, oliveres, garrofers i vinya Al sector muntanyós hi ha 2 757 ha de pasturatges, 2 000 de terreny improductiu, 666 de bosc pinedes i suredes i 320 de brolles i espartars Hi ha bestiar oví El poble 397 h 2006 351 m alt, a la dreta del…

Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…

El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha…

El terme és drenat per la riera de Sant Julià la séquia o canal de Corbera , als regadius de la dreta de la Tet, en forma el límit septentrional La població, que es mantingué al voltant dels 1 500 h durant la primera meitat del segle XIX, restà reduïda després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856, a 997 h, i a partir d’aleshores inicià un procés de despoblament Els darrers decennis s’ha estabilitzat, al voltant dels 400 h Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha Predominen els arbres fruiters 127 ha de presseguers, seguits de les hortalisses 52 ha i de la vinya…

Situat a l’alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, ja dins el pla inclinat de la Depressió de l’Ebre, formada per gresos i argiles rogenques el plec més septentrional és format per un anticlinal diapíric de guixos en el nucli i que origina deus salades, d’uns 650 m alt un altre de més potent, format per calcàries i gresos, s’enlaira a 785 m al tossal Gros, als vessants del qual hi ha l’antic poble, castell i santuari de la Móra Les aigües s’escolen per la Sosa de Peralta, tributària del Cinca, formada pels barrancs de Calassanç i de Gavasa Els ermots i les pastures ocupen…

Brolles que cobreixen el vessant obac dela serra de Corbera Rafael Paulo La serra de Corbera i lavalldela Murta 21, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Corbera està formada per tres alineacions, les anomenades serres del Cavall Bernat, la Murta i les Agulles, que convergeixen cap al sud-est en l’Alt dela Creu En l’extrem oposat, les tres serres delimiten dues valls la…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les…