Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Joaquim Maria de Nadal i Ferrer

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…
, ,
vaiśya
Hinduisme
Membre de la tercera casta tradicional de l’Índia, constituïda en època vèdica per agricultors aris, i posteriorment per comerciants, funcionaris subalterns, burgesos benestants, etc.
Bé que alguns legisladors no els diferencien dels śudra, hom els considera dvi-ja ‘nats dos cops’, és a dir, realment aris com els bramans i els kśatrīya , capacitats per a oir i estudiar els Vedes
Bilbao
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-78; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Luna Films Pepón Coromina, Figaró Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Pedro Aznar Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Iceberg i versions d’altres músiques SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àngel Jové Leo, María Martín María, Isabel Pisano Bilbao, Jordi Torras l’oncle, Pepita Nonell la tia, Fancisco Falcón el macarró de Bilbao, Mara Molins la cosina, Pep Castelló el cosí, Betty Bigas Luna la neboda ESTRENA Barcelona, 06071978 en castellà 14011985 en català, Madrid…
Últimas tardes con Teresa
Cinematografia
Pel·lícula del 1983; ficció de 100 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau).
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba Pepón Coromina, Barcelona, Impala Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1966 de Joan Marsé GUIÓ GHerralde, JMarsé, Ramón de España FOTOGRAFIA Fernando Arribas Fujicolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tona Coromina MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Josep Maria Bardagí INTERPRETACIÓ Maribel Martín Teresa, Ángel Alcázar Manolo, Patricia Adriani Maruja, Cristina Marsillach Hortensia, Guillem Montesinos Bernardo, Juanjo Puigcorbé Luis, Josep Minguell Alberto Bori, Alfred Lucchetti Dr Salarich, Àngel Jové Paco, Marta Molins, José María Cervino, Mónica…
Oliver Cromwell
Història
Política
Polític anglès.
Fou educat en un ambient purità, la qual cosa influí en el seu caràcter i conferí a la seva actuació política un sentit místic i providencialista Començà l’acció pública durant el primer decenni del regnat de Carles I el 1628 fou elegit membre del parlament, que fou dissolt l’any següent En ésser reinstaurat 1640, hi figurà com a membre de l’oposició a la monarquia absoluta i a l’Església episcopal Durant la guerra civil formà un exèrcit revolucionari, el New Model Army, els membres del qual —rics i burgesos pertanyents a diverses sectes religioses— es caracteritzaren per llur…
Anton van Dyck
Estudi de dona dormint, dibuix d’Anton van Dyck
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc, deixeble de Van Galen.
Al taller de Rubens conreà la pintura religiosa El preniment , Museo del Prado El seu estil, influït per la personalitat del mestre, començà a definir-se A les masses volumètriques i a les formes apassionades de Rubens contraposa un cànon més estilitzat i elegant i una major serenor la seva gamma cromàtica és menys violenta Després d’una curta estada a Anglaterra 1620, anà a Itàlia 1621 El contacte amb l’aristocràcia de Màntua, Torí, Milà i sobretot Gènova 1622-27 condicionà la seva dedicació plena al gènere del retrat, en la realització del qual rebé influències de l’escola veneciana i…
Josep Xaupí
Historiografia catalana
Erudit i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i…
L’estiueig
Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina