Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
hisop
Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea
cargol bota
Cargol bota jove
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla oval i de mida mitjana o grossa.
S’alimenta principalment d’equinoderms, les parts calcàries dels quals dissol amb la secreció àcida de les seves glàndules salivals És freqüent a la Mediterrània
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…
Sierra de Bahoruco
Serra
Alineació muntanyosa al sud de la República Dominicana, sobre el llac Enriquillo.
Formada per calcàries terciàries de relleu suau al sud, vora la costa, i més escarpada al nord Hom hi practica l’agricultura cafè i la mineria bauxita
concreció
Geologia
Acumulació, a partir d’un nucli original, de partícules diferents, que s’uneixen per formar petites masses entre els sediments.
Actualment es formen, a les regions abissals, concrecions d’òxid de manganès, d’una gran importància econòmica D’altres tipus són les concrecions de sílice, fosfat càlcic, calcàries
esponja perforant
Zoologia
Esponja de l’ordre de les halicondrines, de la família dels cliònids, de cos ramificat i de color groc o vermell.
N'hi ha en grans masses a totes les costes, on perforen les roques calcàries Són perjudicials, perquè ataquen els bancs d’ostres, altres moluscs i el corall
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Cheviot Hills
Serra
Alineació muntanyosa de Gran Bretanya, que forma el límit entre Anglaterra i Escòcia.
És constituïda essencialment per calcàries i granit, i les seves formes arrodonides són cobertes per pastures que alimenten una preada ramaderia raça xeviot El 1955 fou declarada parc nacional
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans