Resultats de la cerca

Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo…

Vingué a continuar l' Hoja Volante i se significà per l’aferrissada campanya contra Espartero Pel setembre del 1842 publicà el famós Pla de la Revolució La Campana de Terradas Hi escriviren també Juan Manuel Carsy, Narcís Monturiol i Joan Tutau

La victòria d’aquest fou completa, i la ciutat de València hagué de retre’s El rei aplicà als unionistes suplicis d’una gran crueltat, com el de beure el metall fos de la campana que convocava les reunions de la Unió

S'aplica tant a un camp petrolier, com a la producció d’un país, o a la de tot el món Aquest concepte s’origina en l’anomenada corba de Hubbert, en forma de campana, proposada pel geòleg nord-americà MK Hubbert a mitjan segle XX 

Fou deixeble de Llotja, d’Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París Collaborà a El Diluvio Ilustrado , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , Palla Nova , etc Publicà dues colleccions de dibuixos a la ploma Caps de casa 1922 i Testes de terra 1929

L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espanyola i de La Campana de Gràcia Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia , suspesa governativament El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana L’Esquella , segona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939 Hi collaboraren gairebé tots els caricaturistes, illustradors i humoristes catalans de quatre…

Collaborà en La Campana de Gràcia , La Humanitat i Justícia Social , i dirigí Ilustración Ibérica 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 el 1946

Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental