Resultats de la cerca

Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la fi del segle…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín 1955-59 i musicologia a Viena 1958, i cap al final dels anys cinquanta començà a distingir-se com a pianista especialitzat en lieder , tot acompanyant cantants com D Fischer-Dieskau Com a compositor conreà al principi el serialisme, al qual renuncià per a adoptar formes més tradicionals En les seves obres és palesa la influència d’A Webern pel que fa a la complexitat, l’organització estricta del material musical i l’economia del llenguatge Tot i així, en obres com el cicle de cançons Engführung ‘Pas estret’, 1967 P Celan domina una sensació de…

Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment parallel a…

El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…

Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…

El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el càrrec de tresorer…

El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats,…

Vida Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495 Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai 1498 i Douai 1500, encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort…

Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un magníficat, deu motets i més de seixanta cançons profanes a tres…

Fill del cantor de Steinbach, a cinc anys es quedà orfe de pare, i fou el seu germà Johann Heinrich qui li donà les primeres lliçons de música A l’edat de quinze anys obtingué, per un any, la plaça d’organista substitut de la seva escola a Schmalkalden Turíngia Posteriorment estudià a Schleusingen Turíngia, on, del 1736 al 1739, fou prefecte de cor a l’escola Allà organitzà concerts i compongué diverses obres, entre les quals motets, àries, etc El 1739 inicià els estudis de teologia a la Universitat de Leipzig, i simultàniament fou deixeble de Johann Sebastian Bach El 1743 fou director del…