Resultats de la cerca

És notable pel fet d’ésser vivípara Les femelles dipositen les larves en la carn en descomposició, en cadàvers i en ferides És perillosa, car pot transmetre diverses malalties infeccioses És comuna als Països Catalans

El millor moderador és l’aigua pesant òxid de deuteri, però també és el més car Altres materials utilitzats com a moderadors són l’aigua, el grafit, el berilli pur i l’òxid de berili

Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés

Aquesta espècie només es dóna a Madagascar i, actualment, en una reduïda zona de l’illa La dentadura és bastant semblant a la dels rosegadors, car les incisives són molt desenvolupades i presenten creixement continu

El regent és inferior a l' ecònom té menys atributs, car depèn totalment de la persona que reemplaça o que li ha confiat la regència no pot, per exemple, confirmar els malalts petits en perill de mort

Amb el poder compensador sorgeix una relació d’interdependència, car els oligopolis preveuen la reacció d’aquest poder compensador El terme fou introduït per l’economista nord-americà JK Galbraith, en analitzar les situacions de mercat oligopolístic

La possibilitat d’existència de malalties autoimmunes és àmplia, car de fet, qualsevol teixit de l’organisme pot ésser subjecte de fenòmens autoimmunes Són malalties autoimmunes el lupus eritematós sistèmic, l’anèmia hemolítica autoimmune, algunes glomerulonefritis, etc

Introdueix pròpiament la proposició que ‘descriu’ el motiu o la causa Va venir perquè volia parlar-te En català les principals conjuncions causals són perquè —que també pot ésser final—, que , puix i, en català antic, també car

Succeí el seu pare Antíoc I Prengué el segon nom de Teos Theós , ‘Déu’, tot continuant la tradició del caràcter diví dels reis Signà un tractat amb Macedònia contra Egipte, que no pogué complir, car morí poc després

Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament…