Resultats de la cerca

Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC

Considerats, en un principi, imperdonables, en multiplicar-se els defalliments, particularment arran de la persecució de Deci 250-251, la disciplina de l’Església es modificà sota la influència de Cebrià, bisbe de Cartago i fou acceptat que els lapsi fossin readmesos a l’Església després d’una seriosa penitència Els intransigents s’hi oposaren, i amb Novacià fundaren una església cismàtica

Tenia un alfabet de 25 caràcters alguns dels quals coincideixen amb formes de l’alfabet actual dels tuàregs de formes geomètriques En són conservades inscripcions, localitzades sobretot al domini de l’antiga Cartago, difícilment desxifrables i gairebé totes d’època romana Algunes són escrites en caràcters llatins L’escriptura líbica és probablement un derivat aberrant del semític occidental, i té signes similars a algunes formes fenícies

Era fill d’Amílcar, vençut a Sicília per Agàtocles Durant la invasió de Cartago per part d’aquest, fou nomenat cap del govern cartaginès amb el general Hannó Agàtocles matà Hannó i obligà Bomílcar a retirar-se dins els murs de la ciutat aquest aprofità la situació per a obtenir, mitjançant un cop d’estat, la tirania, la qual cosa provocà una revolta a la ciutat Posteriorment fou condemnat a mort

Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants

Fundada pels fenicis de Tir primer millenni aC, fou tributària de Cartago, possessió dels númides i ciutat federada de Roma en temps de Dioclecià, esdevingué el nucli més important de la Tripolitània Devastada per les diverses invasions, decaigué durant el s XI Modernes excavacions n'han posat les ruïnes al descobert les termes, una basílica quadrangular amb tres naus, el fòrum, l’amfiteatre, el circ i l’arc de Septimi Sever i bells mosaics villa del Nil

N'hi havia un a Roma i un altre a Cartago i tenien jurisdicció civil i penal sobre els subordinats Constantí donà a aquest funcionari el títol de Clarissimus El prefectus annonae tenia a les seves ordres els appossitores , coneguts també per annonarii , com a més immediats, els mensores , encarregats d’abastar els mercats públics, i els administradors de l' arca frumentaria , que tenien cura de la venda dels queviures a baix preu i de llur distribució gratuïta entre els pobres

Designat prefecte de Còrsega per Lluís el Piadós, hi construí, segons la tradició, el castell de Bonifacio El 828 féu una expedició naval de represàlia contra les incursions musulmanes passà a Còrsega i a Sardenya i a l’Àfrica, on efectuà un desembarcament de càstig entre Útica i Cartago Es decantà a favor de Lluís el Piadós en el conflicte amb Lotari I, i fou deposat per aquest El comtat de Lucca, però, passà més tard al seu fill, Adalbert I

Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic 428 Després de derrotar els sueus a Mèrida, passà a l’Àfrica amb 80000 persones 429, on estengué el seu domini fins a Cartago 439, i ocupà permanentment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília 445 El 455 saquejà Roma, i des de llavors es considerà ja com un sobirà independent Arià de religió, perseguí durament els catòlics, però vers la fi del seu regnat la persecució fou menys aferrissada

Situada al cap Bon, al costat mateix de la mar, és una de les ciutats púniques més ben conegudes i extensament excavades Ocupada almenys des del s VI aC, fou abandonada al s III aC, possiblement en ocasió de la campanya del cònsul Marcus Atilius Regulus en el territori de Cartago l’any 256 aC Cobria unes 7 ha, protegides per una potent muralla, i disposava d’un traçat viari força regular S'hi han excavat un dels santuaris púnics més grans i diverses cases amb pati central que han proporcionat valuosa informació sobre l’arquitectura domèstica púnica