Resultats de la cerca

Fou professor a Berkeley Califòrnia i vicepresident de la Hispanic Society of America els manuscrits de la qual catalogà el 1965 i membre de l’Academia Española 1968 Es dedicà a l’estudi de la poesia del s XVI i a la recerca i catalogació de plecs solts poètics i manuscrits de la citada època Entre els seus nombrosos estudis cal remarcar Las fuentes del Romancero General 12 vols, 1957, La Silva de Romances de Barcelona, 1561 1969, Diccionario bibliográfico de pliegos sueltos poéticos siglo XVI 1970 i Manual bibliográfico de Cancioneros y Romanceros siglo XVI 1973

Citada per primera vegada el 1056 El 1248 passà en poder dels ducs de Henneburg, i, posteriorment 1343, dels marcgravis de Meissen, branca de la família Wettin, els quals des del 1826 es titularen ducs de Saxònia-Coburg-Gotha Durant els s XV i XVI gaudí d’una gran importància, gràcies a la seva situació en la ruta comercial d’Hamburg a Augsburg El seu castell, que durant la dieta d’Augsburg 1530 esdevingué residència de Luter, fou assetjat per Wallenstein en el transcurs de la guerra dels Trenta Anys 1632 Annexada a Baviera el 1920 fou ocupada pels aliats a l’abril del 1945

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Joncadella Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià Depengué de la canònica manresana El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031 La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154 el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció, que perdé el 1879, quan fou unida a la de Sant Martí de Torroella, conservant, això no obstant, el caràcter de santuari marià molt conegut a la comarca L’actual edifici data del 1748 i no…

Aquesta església degué trobar-se dins l’antic terme del castell de Torroella No degué passar de capella rural El lloc és documentat des del 996 amb el nom de Pataco i l’església apareix citada el 1282 com a Sant Nielini de Palac , a la qual Pere de Montesquiu, al seu testament, fa una deixa, juntament amb d’altres esglésies del Bages Únicament el nom del lloc concorda amb el de Palà de Torroella, però consta l’existència d’un nombrós poblament rural antic que fa possible que hi hagués també una església en aquest lloc que es diferenciava molt bé de Torroella

Els vestigis arquitectònics que resten avui dia de la capella de Sant Miquel, vora el castell, no corresponen per la seva tipologia a un edifici bastit en època romànica Segons una referència citada en Els castells catalans , vol VI I, 1979, pàg 508, l’any 1010 un tal Ramon Ponç de Ribelles féu una dotació a fi de construir una capella dedicada a sant Miquel Arcàngel, la qual, segons indica el document, s’havia de bastir prop del castell Cal dir que es dubta de la fiabilitat d’aquesta notícia, ja que no hi ha constància documental de l’existència d’un Ramon Ponç de Ribelles l’any…

Les ruïnes d’aquesta església, cobertes per la vegetació, són al nord-oest de Palairac, al sud del serrat de la Glèisa A prop, una antiga cleda anomenada Sant Ciscle ha perpetuat l’hagiotopònim de l’església abandonada No es coneixen esments textuals medievals d’aquesta església Al segle XVI, però, apareix citada com a capella capella Sanctorum Assiscli et Victorie i sota la dependència de l’abadia de Santa Maria de la Grassa El mapa realitzat per C F Cassini al segle XVIII senyala a l’indret una església en ruïnes amb el nom de Sant Assiscle, que després ha evolucionat cap a…

Estudià música a la capella del Reial Collegi del Corpus Christi de València, on fou deixeble de S Gea Ordenat de sacerdot el 1949, es traslladà a Roma, on estudià a l’Institut Pontifici de Música Sacra i on obtingué la llicenciatura i magisteri en cant gregorià, que ensenyà a València a partir del 1952 El 1957 creà, organitzà i dirigí l’Escolania de la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats de la capital llevantina, càrrec que ocupà fins el 1978 Després d’un temps de parèntesi dedicat a la vida monàstica, tornà a dirigir la citada escolania a partir del 1979, fins a l’any…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor…

Citat en el Prohemio del marquès de Santillana com un dels millors poetes catalans, i per Ausiàs Marc i Francesc Ferrer com a exemple de personatge mort de mal d’amors N’ha restat un poema sencer, “gentil, vós m’inculpats a tort” maldit enginyós i misogin, on malparla de la dama per la seva variabilitat i l’estrofa d’un altre, citada pel dit Francesc Ferrer en el seu Conhort v 143 i ms 618-626, on enumera un seguit d’homes cèlebres que foren enganyats per les dones Bibliografia Arqués, R 1992 “Dona del món notes sobre el Maldit a propòsit de Pau de Bellviure” Rassegna Iberistica…

D’emplaçament desconegut, bé que cal situar-la a l’apèndix del terme on hi ha la capella de Santa Maria Savall, lloc on s’enterraven els antics cavallers Cassoles o Casulis Cassoles és citat com una vila rural del terme del castell de Sant Esteve l’any 898 Els cavallers Cassoles són coneguts des del 1121 i el 1200 Dolça de Cassoles, pubilla, es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola El cognom, però, no va desaparèixer fins els volts de l’any 1350, quan la família s’havia refós amb els Castellcir La domus és citada com un simple mas l’any 1370 i el segle següent ja se’n perd la traça…