Resultats de la cerca

Estudià guitarra amb Hector Quine a la Royal Academy of Music de Londres, on començà a impartir classes el 1971, i també llaüt de manera autodidàctica L’any 1969 fundà amb James Tyler el Consort of Musicke, dedicat fonamentalment a la interpretació de música del Renaixement anglès, inclosa l’obra completa de John Dowland, de la qual feu un enregistrament discogràfic Des del 1972 assumí individualment la direcció del grup La primera cantant que collaborà amb la formació fou Martyn Hill i posteriorment ho feu Emma Kirkby, habitual en molts dels seus concerts i edicions discogràfiques Rooley ha…

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal , a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Múnic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis Rigalt i Farriols…

Estudià guitarra, piano, composició i direcció a la seva ciutat natal i, més tard, al teatre Colón de Buenos Aires, del cor del qual formà part El 1991 es traslladà a Europa i dos anys després debutà com a protagonista al teatre Verdi de Trieste Itàlia, amb Signorina Julia , d’Antonio Bibalo El 1995 ho féu al Covent Garden i a l’Òpera de París, el 1996 a Viena i el 1997 a La Scala de Milà Aquell mateix 1997 cantà per primera vegada Otello , un dels seus grans personatges, a Torí, amb Claudio Abbado i l’Orquestra Filharmònica de Berlín També s’ha distingit per tenir una…

En la seva primera etapa tingué com a director musical a Arturo Tamayo i, des del 1973, a José Ramón Encinar, dues batutes d’enorme rellevància en el camp de la creació actual La plantilla original, ampliable i adaptable segons les necessitats de cada partitura, és una formació de 17 instrumentistes integrada per un septet d’instruments de vent, un quintet de corda, dos percussionistes, teclat i arpa El conjunt madrileny ha actuat als principals festivals europeus de música contemporània i ha desenvolupat una intensa activitat discogràfica i radiofònica La impressionant llista d’obres…

Jesuïta, fou responsable de l’edició del Sacro Monte Parnaso València 1687, recull de poesies d’autors hispànics diversos en lloança de sant Francesc Xavier A més, és autor de quinze de les composicions incloses en el llibre, onze de les quals són en català, en la línia de la poesia barroca de certamen Probablement cal vincular-les al pseudònim Vicente Claudio , sota el qual publicà la traducció del francès al castellà de l’ Abogado del Purgatorio València 1678 Bibliografia Alemany i Ferrer, Rafael i Sansano, Gabriel “El valencià Francesc Ramon Gonzàlez i les seues composicions catalanes del…

Començà a estudiar cant a 12 anys i el 1978 guanyà el concurs de joves cantants del Metropolitan Opera House de Nova York Continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música Viena, i s’orientà primer cap al món del lied i el concert El 1981 inicià la carrera operística a Darmstadt, Munic i a l’Òpera Alemanya de Berlín El 1985 assolí fama internacional en debutar al Festival de Bayreuth amb Tannhäuser , de Wagner, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli El 1987 debutà a la Scala de Milà amb el Rèquiem Verdi, amb Luciano Pavarotti i Riccardo Muti Ha cantat en els principals teatres del món un enorme…

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat…

Format a la Universitat de Londres en el camp de l’arqueologia agrícola, els anys 1954-55, i sota el mestratge de Grahame Clark, realitzà estudis de prehistòria a la Universitat de Cambridge, a la qual restà vinculat com a investigador fins a la seva mort Fou un dels principals impulsors dels estudis sobre economia de les societats prehistòriques, basats en l’anàlisi de les restes arqueobotàniques i arqueozoològiques, i en l’estudi de l’entorn immediat dels llocs d’hàbitat, per a la qual cosa desenvolupà, amb el geomorfòleg Claudio Vita-Finzi, la idea d’anàlisi de la captació del…

Collaboraren també en el llançament de l’editorial Carme Sansa, Àngels Agulló i Jordi Rojas Adoptà el nom com a homenatge a l’obra 1984 , de George Orwell S’inicià amb les colleccions “Temps maleïts” i “Soldats de ploma”, i el 1996 es reestructurà i incorporà noves colleccions “Mirmanda”, “La clàssica”, “1984 Poesia”, “De bat a bat”, “Butxaca 1984” i “Propera parada” El fons de l’editorial uns 400 títols a mitjan segona dècada del 2000 el formen obres d’autors catalans i traduccions al català d’obres majoritàriament del segle XX Entre els autors internacionals més destacats que ha publicat hi…

Des del 1572 fins al 1608 treballà a la capella ducal de Santa Bàrbara, al servei de la nissaga Gonzaga, a Màntua De forma ocasional substituí Jacques de Wert com a mestre de capella Entre el 1579 i el 1587 fou mestre de contrapunt dels clergues joves de Santa Bàrbara El 1592 succeí definitivament a G de Wert i romangué en el càrrec fins el 1608, any en què probablement marxà a Milà Contribuí, juntament amb Claudio i Giulio Cesare Monteverdi, Salamone Rossi i altres, a la composició dels intermezzi de la comèdia L’Idropica de Guarini, que es presentà a Màntua el 1608 Compongué…